El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al segle vi sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion. Avançat el segle x, reconstruïda Magalona o Maguio, van retornar a aquesta ciutat i el nom en occità va esdevenir Melguèl (francès Melgueil). Des de 1215 els bisbes van rebre el títol de comtes de Magalona que van conservar fins a la revolució. La seu del bisbat es va traslladar a Montpeller el 1536.[1]