Ovibos moschatus | |
---|---|
Dades | |
Període de gestació | 8,5 mesos |
Font de | Quiviut |
Longevitat màxima | 27,4 anys |
Nombre de cries | 1 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 29684 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Bovidae |
Gènere | Ovibos |
Espècie | Ovibos moschatus (Zimmermann, 1780) |
Nomenclatura | |
Protònim | Bos moschatus |
Distribució | |
El bou mesquer (llatí: Ovibos moschatus) és un bòvid que pot arribar a fer 2,3 metres de longitud i 1,5 metres d'alçada a l'espatlla.[1][2] Pot pesar fins a 400 kg. És originari de l'àrtic americà, però també n'hi ha poblacions al nord d'Àsia i Europa. Destaca pel seu pelatge gruixut i per la forta olor que emeten els mascles durant l'època de zel, d'on deriva el seu nom. Aquesta olor de mesc té l'efecte d'atraure les femelles durant la fase d'aparellament.[3]
El seu nom en inuktitut "umingmak" es tradueix com "el barbut". En la llengua cree dels boscos es coneix com a "mâthi-môs" i "mâthi-mostos" que vol dir "ant lleig" o "bisó lleig", respectivament.[4]
Antigament, els bous mesquers vivien principalment a Groenlàndia, a l'Àrtic canadenc, els Territoris del Nord-oest i Nunavut,[5]i també es trobaven poblacions a Euràsia, amb vestigis trobats de fa uns 2.700 anys.[6] En temps moderns, les seves poblacions han estat reintroduidies a l'estat americà d'Alaska, el territori canadenc de Yukon i Sibèria, i també hi una població a Noruega, part de la qual va emigrar a Suècia, on ara es reprodueix.[7][8]