Back Muskusos Afrikaans የዝባድ በሬ Amharic ثور المسك Arabic ثور المسك ARZ Ovibos moschatus AST Rivebol (Ovibos moschatus) AVK Müşk öküzü Azerbaijani Аўцабык Byelorussian Овцебик Bulgarian Ejen-musk Breton
Ovibos moschatus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 8,5 mesos |
| Font de | Quiviut |
| Longevitat màxima | 27,4 anys |
| Nombre de cries | 1 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 29684 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Gènere | Ovibos |
| Espècie | Ovibos moschatus (Zimmermann, 1780) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Bos moschatus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El bou mesquer (llatí: Ovibos moschatus) és un bòvid que pot arribar a fer 2,3 metres de longitud i 1,5 metres d'alçada a l'espatlla.[1][2] Pot pesar fins a 400 kg. És originari de l'àrtic americà, però també n'hi ha poblacions al nord d'Àsia i Europa. Destaca pel seu pelatge gruixut i per la forta olor que emeten els mascles durant l'època de zel, d'on deriva el seu nom. Aquesta olor de mesc té l'efecte d'atraure les femelles durant la fase d'aparellament.[3]
El seu nom en inuktitut "umingmak" es tradueix com "el barbut". En la llengua cree dels boscos es coneix com a "mâthi-môs" i "mâthi-mostos" que vol dir "ant lleig" o "bisó lleig", respectivament.[4]
Antigament, els bous mesquers vivien principalment a Groenlàndia, a l'Àrtic canadenc, els Territoris del Nord-oest i Nunavut,[5]i també es trobaven poblacions a Euràsia, amb vestigis trobats de fa uns 2.700 anys.[6] En temps moderns, les seves poblacions han estat reintroduidies a l'estat americà d'Alaska, el territori canadenc de Yukon i Sibèria, i també hi una població a Noruega, part de la qual va emigrar a Suècia, on ara es reprodueix.[7][8]
- ↑ «Musk Ox» (en anglès). Encyclopedia of Life. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Gunn, A.; Forchhammer, M. «Ovibos moschatus» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species, 30-06-2008. DOI: 10.2305/iucn.uk.2008.rlts.t29684a9526203.en.
- ↑ Flood, Peter F.; Abrams, Suzanne R.; Muir, Gillian D.; Rowell, Janice E. «Odor of the muskox» (en anglès). Journal of Chemical Ecology, 15, 8, 01-08-1989, pàg. 2207–2217. DOI: 10.1007/BF01014110. ISSN: 1573-1561.
- ↑ Houston, C. Stuart (Clarence Stuart). Eighteenth-century naturalists of Hudson Bay. Montreal ; Ithaca [N.Y.] : McGill-Queen's University Press, 2003, p. 241. ISBN 978-0-7735-2285-5.
- ↑ Dick, Lyle. «People and Animals in the Arctic: Mediating between Indigenous and Western Knowledge». A: Alan MacEachern and William J Turkel, (eds). Method and meaning in Canadian environmental history. Toronto : Nelson Education, 2008, p. 75-101. ISBN 978-0-17-644116-6.
- ↑ Markova, A.K.; Puzachenko, A.Yu.; van Kolfschoten, T.; Kosintsev, P.A.; Kuznetsova, T.V.; Tikhonov, A.N.; Bachura, O.P.; Ponomarev, D.V.; van der Plicht, J. «Changes in the Eurasian distribution of the musk ox (Ovibos moschatus) and the extinct bison (Bison priscus) during the last 50 ka BP» (en anglès). Quaternary International, vol. 378, August 2015, pàg. 99–110. DOI: 10.1016/j.quaint.2015.01.020.
- ↑ McCannon, John. A History of the Arctic: Nature, Exploration and Exploitation (en anglès). Reaktion Books, 2013-02-15, p. 296. ISBN 978-1-78023-076-4.
- ↑ Cuyler, Christine; Rowell, Janice; Adamczewski, Jan; Anderson, Morgan; Blake, John «Muskox status, recent variation, and uncertain future» (en anglès). Ambio, 49, 3, 01-03-2020, pàg. 805–819. DOI: 10.1007/s13280-019-01205-x. ISSN: 1654-7209. PMC: PMC6989413. PMID: 31187429.