| |||||
| Tipus | Canal  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Altres noms | Canal marítim Brugge-Zeebrugge | ||||
| Epònim | Balduí I de Bèlgica | ||||
| Classificació CEMT | VI | ||||
| Inici | |||||
| Entitat territorial administrativa | regió Flamenca (Bèlgica) | ||||
| Localització | Canal Bruges-Oostende | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | districte de Bruges (Bèlgica) | ||||
| Localització | Bruges | ||||
| Desembocadura | Mar del Nord | ||||
| |||||
| Dades i xifres | |||||
| Resclosa | 2 | ||||
| Mida | 12 ( ) km | ||||
| Travessa | Bèlgica | ||||
| Desnivell | 7,8 | ||||
| Activitat | |||||
| Construcció | 1896-1905 | ||||
| Creació | 1907 | ||||
El Boudewijnkanaal o el Canal marítim Brugge-Zeebrugge és un canal de Bèlgica que enllaça el port interior de Bruges amb el port marítim de Zeebrugge. Té una llargada de 12 km. És de la classe VI i accepta embarcacions amb una càrrega fins a 20 000 tones.
L'1 de juny 1894 es va signar un acord entre l'Estat belga, l'ajuntament de la ciutat de Bruges, Louis Cloiseau i Jean Cousin per a la construcció d'un port marítim, un canal de Bruges al mar i un port interior a Brugge.[1]
Es va crear una societat, la Compagnie des Installations maritimes de Bruges, (avui amb un nom neerlandès Maatschappij van de Brugse Zeevaartinrichtingen o MBZ) del qual la ciutat tenia 50% del capital i els senyors Cloiseau i Cousin la resta.
Els dos ports i el canal es van construir del 1896 al 1905. Es van inaugurar oficialment el 1907. A l'inici, el tràfic no era gaire important: només uns 250 embarcacions l'any. A la Segona Guerra Mundial va servir de base per als U-boots de l'exèrcit alemany i va sofrir de bombardejos. El port i el canal es van reobrir el 1951. De 1970 a 1985 es va executar un gran projecte per eixamplar el port i el canal. El 20 de juliol 1985, el rei Balduí va inaugurar les noves instal·lacions. En aquesta ocasió, el canal que es deia Zeekanaal Brugge-Zeebrugge va rebatejar-se en Boudewijnkanaal segons el nom neerlandès del rei.