Back براين دي بالما Arabic براين دى بالما ARZ Brian De Palma AST Brayan De Palma Azerbaijani Браян Дэ Пальма Byelorussian Брайън Де Палма Bulgarian Brian de Palma BS Brian De Palma Corsican Brian De Palma Czech Brian De Palma Danish
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1940 (83 anys) Newark (Nova Jersey) |
| Residència | Manhattan |
| Grup ètnic | Estats Units d'Amèrica |
| Formació | Universitat de Colúmbia Sarah Lawrence College Friends' Central School |
| Alçada | 180 cm |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula |
| Ocupació | director de cinema, muntador, realitzador, productor de cinema, guionista, productor |
| Activitat | 1960 - |
| Membre de | |
| Gènere | Thriller, cinema de terror, cinema de gàngsters, drama i cinema de ficció criminal |
| Família | |
| Cònjuge | Darnell Gregorio-De Palma (1995–1997) Gale Anne Hurd (1991–1993) Nancy Allen (1979–1983), divorci |
| Parella | Elli Medeiros (2000–2004) Margot Kidder (1972–) |
| Fills | Willa Holland (  ) Keith HollandDarnell Gregorio-De PalmaPiper De Palma ( ) Darnell Gregorio-De PalmaCameron De Palma ( ) Lolita de Palma ( ) Gale Anne Hurd |
| Pare | Anthony Federico DePalma |
Premis
| |
        | |
Brian De Palma (Newark, 11 de setembre de 1940),[1] de nom Brian Russell DePalma és un director de cinema, productor i guionista estatunidenc d'origen italià.[2]
Amb una carrera de més de 50 anys, és més conegut pel seu treball en els gèneres de suspens, delicte i thriller psicològic. Entre les seves pel·lícules destacades s'inclouen èxits populars de taquilla com Carrie (1976), Vestida per matar (Dressed to Kill, 1980), Scarface (1983), Els Intocables d'Eliot Ness (The intouchables, 1987) i Missió: Impossible (Mission: Impossible, 1996), a més de favorits de culte com Sisters (1972), Phantom of the Paradise (1974), Blow Out (1981), Body Double (1984), Cors de ferro (Casualties of War, 1989), Atrapat pel passat (Carlito's way, 1993) i Femme Fatale (2002).[3]
De Palma és citat sovint com a membre destacat de la nova generació de directors de cinema de Hollywood.[4] El seu estil de direcció sovint fa ús de cites d'altres pel·lícules o estils cinematogràfics i té la influència de cineastes com Alfred Hitchcock i Jean-Luc Godard.[4] Les seves pel·lícules han estat criticades per la seva violència i contingut sexual, però també han estat defensades per destacats crítics nord-americans com Roger Ebert i Pauline Kael.[3][5][6]
- ↑ «De Palma.xml Brian De Palma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ "Brian De Palma Biography (1940–)". Film Reference. Retrieved January 14, 2012.
- ↑ 3,0 3,1 «Steve Rose Talks to Director Brian De Palma». [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ 4,0 4,1 Murray, Noel; Tobias, Scott (10 de març de 2011). "Brian De Palma | Film | Primer". The A.V. Club. Consultat el 3 de febrer de 2012.
- ↑ Kael, Pauline (27 de juliol de 1981). "Blow Out: Portrait of the Artist as a Young Gadgeteer". The New Yorker. Consultat el 3 de febrer de 2012.
- ↑ Ebert, Roger (6 de novembre de 2002). "Femme Fatale (2002)" Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine.. Chicago Sun-Times. Consultat el 14 de gener de 2012.