Caixa TATA

Figura 1. Elements estructurals de la caixa TATA. La seqüència de consens de la caixa TATA és TATAWAW, on W pot ser A or T.

En biologia molecular, la caixa TATA (també anomenada caixa de Goldberg-Hogness)[1] és una seqüència d'ADN que es troba en la regió promotora de gens en arqueobacteris i eucariotes.[2] L'homòleg bacterià de la caixa TATA s'anomena caixa de Pribnow la qual té una seqüència de consens més curta.

La caixa TATA es considera una seqüència d'ADN que no codifica (també coneguda com a element regulador cis). Es denominà "caixa TATA" car conté una seqüència de consens caracteritzada per repetir parells de bases T i A.[3] L'origen del terme "caixa" no està clar. A la dècada de 1980, mentre s'investigava seqüències de nucleòtids en loci del genoma del ratolí, ja s'anomena que es va trobar la seqüència de la caixa Hogness i es va "encaixar" a la posició -31, generant una expressió per altres seqüències.[4] Quan es van comparar consens, nucleòtid i altres alternatives, les regions homòlogues van ser "empaquetades" pels investigadors.[4] L'encaixat de seqüències dona una pista sobre l'origen del terme "caixa".

La caixa TATA fou identificada per primera vegada en 1978[1] com a component dels promotors eucariòtics. La transcripció és iniciada en la caixa TATA en els gen que contenen TATA. La caixa TATA és el lloc d'unió de la proteïna que uneix TATA (TBP) i altres factors de transcripció en alguns gens eucariotes. La transcripció gènica de l'ARN polimerasa II depèn de la regulació del promotor principal per elements reguladors de llarg abast com ara potenciadors i silenciadors.[5] Sense una regulació adequada de la transcripció, els organismes eucariotes no serien capaços de respondre adequadament al seu entorn.

Basant-se en la seqüència i el mecanisme d'inici de la caixa TATA, mutacions com ara insercions, supressions i mutacions puntuals a aquesta seqüència de consens poden produir canvis fenotípics. Aquests canvis fenotípics poden convertir-se en un fenotip de malaltia. Algunes malalties associades a mutacions en el quadre TATA inclouen càncer gàstric, atàxia espinocerebel·losa, malaltia de Huntington, ceguesa, β-talassèmia, immunosupressió, síndrome de Gilbert i VIH-1. La proteïna que uneix TATA (TBP) també podria ser objectiu de virus com a mitjà de transcripció viral.

  1. 1,0 1,1 «The organization of the histone genes in Drosophila melanogaster: functional and evolutionary implications». Cold Spring Harbor Symposia on Quantitative Biology, 42, 2, 1978, pàg. 1047–51. DOI: 10.1101/sqb.1978.042.01.105. PMID: 98262.
  2. «The RNA polymerase II core promoter». Annual Review of Biochemistry, 72, 2003, pàg. 449–79. DOI: 10.1146/annurev.biochem.72.121801.161520. PMID: 12651739.
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :4
  4. 4,0 4,1 «Nucleotide sequences of mouse genomic loci including a gene or pseudogene for U6 (4.8S) nuclear RNA». Nucleic Acids Research, 9, 19, octubre 1981, pàg. 5145–58. DOI: 10.1093/nar/9.19.5145. PMC: 327505. PMID: 6171774.
  5. «Core promoter-specific gene regulation: TATA box selectivity and Initiator-dependent bi-directionality of serum response factor-activated transcription». Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - Gene Regulatory Mechanisms, 1859, 4, 4 2016, pàg. 553–63. DOI: 10.1016/j.bbagrm.2016.01.005 [Consulta: 27 juliol 2020].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy