Calcant

Infotaula personatgeCalcant

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraIlíada Modifica el valor a Wikidata
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióvident Modifica el valor a Wikidata
Causa de la mortdecepció Modifica el valor a Wikidata
Família
PareTèstor Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 1003258
Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols

En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada. Fill de Tèstor, és descrit en aquesta epopeia com "de molt el millor dels endevins, que coneix el futur, el present i el passat" (cant I, v. 69-70). El do de la visió li ve d'Apol·lo. És, al costat de Tirèsias, l'endeví més conegut de la mitologia grega.

Va ser l'endeví principal de l'expedició grega contra Troia. En tots els moments importants de la guerra de Troia i en la seva preparació, hi ha una profecia de Calcant. Quan Aquil·les va fer nou anys, Calcant anuncià que Troia no seria vençuda si aquell nen no participava en l'expedició. Per a evitar la seva mort, Tetis va amagar el seu fill entre les filles del rei Licomedes, d'Esciros. A l'Àulida va interpretar un presagi: una serp es va menjar els ocells de l'altar del sacrifici, i va dir que la guerra de Troia duraria deu anys. Quan la flota grega va desembarcar de forma accidentada a Mísia, Calcant va confirmar les indicacions de Tèlef sobre la millor ruta a seguir per les naus per tal d'arribar al seu destí. Durant la segona travessia cap a Troia, indica a Agamèmnon per què Àrtemis ha immobilitzat els vaixells grecs a l'Àulida i com aplacar-la sacrificant la seva filla Ifigènia. Després, quan Aquil·les ja ha mort i Àiax fill de Telamó s'ha suïcidat, anuncia als grecs que no podran prendre la ciutat si no aconsegueixen l'arc d'Hèracles, i va motivar la gestió d'Odisseu davant de Filoctetes. Després de la mort de Paris, aconsella als grecs que facin presoner Helen, que ha marxat cap als boscos de l'Ida, ja que és l'única manera de saber com es pot rendir la ciutat. Quan Apol·lo delma les files gregues davant de Troia, explica que és perquè Agamèmnon s'ha negat a tornar Criseida, filla del sacerdot troià d'Apol·lo. Finalment, també contribueix a l'estratagema del cavall de Troia. Ell mateix va entrar a la ciutat dins del cavall.

Quan els grecs marxaven de Troia, els prediu que la tornada no serà fàcil, a causa de la còlera d'Atena, descontenta per la injustícia que s'ha comès amb el seu protegit Àiax, fill de Telamó. No va voler marxar amb les naus gregues, perquè sabia que no arribarien a bon port ràpidament. Va embarcar-se amb un altre endeví, Amfíloc, fill d'Amfiarau, i enduent-se amb ell als herois Leonteu, Podaliri i Polipetes. La seva nau va ser empesa per la tempesta fins a Colofó. Algunes versions diuen que no es van embarcar i tots van arribar a peu a Colofó.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy