Un paper de cameo o aparició cameo, sovint escurçat a cameo,[1] és una aparició breu d'una persona coneguda en una obra artística, com pel·lícules, jocs de vídeo i televisió. Aquest paper no necessita ser omplert per un actor: són normals les aparicions curtes de directors de cinema, polítics, atletes, músics o altres celebritats. Aquests papers són generalment petits, i la majoria ni parlen. El director Alfred Hitchcock va gaudir introduint-se, sovint com a personatge passiu, en escenes de les seves pel·lícules.
Altres conceptes de cameo inclouen personatges de videojoc d'un altre «univers fictici» apareixent en un altre videojoc.
- ↑ El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació dona informacions interessants a propòsit del mot que ens ocupa: en primer lloc, en dona la transcripció fonètica orientativa següent: [kameo]; en segon lloc, indica que el plural del mot és regular, cameos; en tercer lloc, no en condemna l'ús tot i que informa que no té entrada en el diccionari de l'Institut.
No obstant això, cal fer notar que en català s'empren també alternatives genuïnes encara que descriptives per a significar el mateix que cameo. En efecte, s'ha documentat l'ús de l'expressió «(fer) una breu aparició» en diversos mitjans de comunicació catalans:
Comèdia policial que adaptava un còmic del dibuixant Pétillon [...] Va ser dirigida per Alain Bérberian (L'embolat) i compta amb una breu aparició de Francis Ford Coppola, que interpreta un home gran que transita pel carrer de Pinocchio. El Periódico de Catalunya (27.08.2008)
(Resposta del l'IEC a consulta específica)