El cant redoblat és una manera de cantar que consisteix a fer oscil·lacions de la veu al final de cada frase. És un aspecte característic de la música d'arrel pròpia de les illes d'Eivissa i Formentera.[1] El cant redoblat, amb el seu vibrato laringi fort és un exponent de la tradició d'ornamentar el cant monòdic, típica de la conca mediterrània.[2] Es canta per una persona, acompanyada d'un tambor amb una línia narrativa tot i que pot ser improvisat per més cantors en competència (els redoblats de porfedi).[3][4]
- ↑ «Músiques d'arrel, s. XX dC - s. XXI dC»[Enllaç no actiu], Culturcat, Generalitat de Catalunya, consultat el 30 de maig 2012
- ↑ Ignazio Macchiarella, « Sulla vocalità del Mediterraneo.» Arxivat 2007-07-18 a Wayback Machine. (italià) in: Voci d'Europa Arxivat 2010-12-31 a Wayback Machine., Cagliari, Università di Cagliari, consulta el 30 de maig de 2012.
- ↑ Carlos Reynoso, «La voz humana» Arxivat 2008-10-16 a Wayback Machine., in: Seminario de Antropología de la Música en la Globalización, pàgina 2, s.d.
- ↑ «Aire. Capítol 9. El cant Redoblat.». IB3. [Consulta: 4 abril 2023].