Back Koolstof-14 Afrikaans كربون-14 Arabic Carbonu-14 AST Вуглярод-14 Byelorussian Въглерод-14 Bulgarian কার্বন-১৪ Bengali/Bangla کاربۆن-١٤ CKB Uhlík-14 Czech Kulstof 14 Danish Άνθρακας-14 Greek
 | |
| Nombre màssic | Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "span". |
|---|---|
| Símbol | C  |
| Neutrons | 8 |
| Protons | 6 |
| Semivida | 5.700 a |
| Massa isotòpica | 14,0032419884 Da i 14,003 Da |
| Espín | 0 |
| Energia d'enllaç | 105.284,466 |
| Paritat | 1 |
| Productes de desintegració | nitrogen-14 (en)  |
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons. Els isòtops de carboni serien el 12, 13 i, el ja esmentat, 14. La seva presència als materials orgànics s'ha utilitzat com a base per al mètode de datació per radiocarboni que s'utilitza en arqueologia, geologia i hidrogeologia.
El carboni 14 apareix de manera natural amb una abundància d'un 0.0000000001% del carboni atmosfèric. El seu període de semidesintegració és de 5730±40 anys, i es desintegra transformant-se en nitrogen 14. L'activitat estàndard del radiocarboni és de 14 desintegracions per minut (dpm) per gram de carboni (aproximadament 230 mBq/g).
El carboni-14 es produeix a les altes capes de la troposfera i de l'estratosfera. Quan els raigs còsmics entren a l'atmosfera experimenten diverses transformacions que inclouen la producció de neutrons els quals reaccionen com segueix:
- n + ¹⁴N → ¹⁴C + ¹H
Tot i que el radiocarboni es produeix majoritàriament en l'alta atmosfera, es distribueix per tota l'atmosfera i reacciona amb l'oxigen per a formar diòxid de carboni radioactiu el qual es dissol en l'aigua (també en el gel) i penetra en els oceans.
El carboni 14 va ser descobert el 27 de febrer de 1940 per Martin Kamen i Sam Ruben a Berkeley. La tècnica de datació per radiocarboni va ser desenvolupada l'any 1949 per Willard Libby i col·legues a la Universitat de Chicago.