| |||
| Sobrenom | Neymargate  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | escàndol de corrupció cas legal escàndol esportiu procés legal | ||
| Epònim | Neymar | ||
| Interval de temps | 2011 - | ||
| Estat | Brasil i Espanya | ||
| Participant | |||
| Esport | futbol | ||
| Investigat per | Audiència Nacional i Audiència Provincial de Barcelona | ||
| Part acusadora | Pablo Rafael Ruz Gutiérrez | ||
| Condemnat | FC Barcelona[1] | ||
| Condemna | multa, 5.500.000 €. ((14 desembre 2016)) | ||
| Cas Neymar 2: → Pendent de judici | |||
| Processats: → → Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, FC Barcelona, Neymar da Silva, Neymar da Silva Jr, Nadine Gonçalves, Odilio Rodrigues Filho, N&N i Santos Futebol Clube | |||
.jpg)
El cas Neymar, també conegut com a Neymargate, fa referència a tot el conjunt de fets relacionats, directament o indirecta, amb el fitxatge per part del Futbol Club Barcelona del jugador brasiler Neymar da Silva Santos Júnior, més conegut com a Neymar Jr o simplement Neymar.[2][3]
També és conegut com a cas Neymar o, majoritàriament, com a cas Neymar 1, el primer procediment judicial obert contra l'anterior president del FC Barcelona, Sandro Rosell, i el seu vicepresident esportiu i actual president, Josep Maria Bartomeu, pels presumptes delictes comesos en el fitxatge del jugador Neymar. El procediment es va tancar sense judici, ja que el president del FC Barcelona, Josep M Bartomeu, va negociar i pactar amb la fiscalia la seva resolució. El pacte exonerava de culpa el president Bartomeu i a l'anterior president, Sandro Rosell, mentre el Barça era condemnat per dos delictes fiscals a indemnitzar 9,2 milions d'euros a l'Agència Tributària i a pagar una multa de 5,5 milions d'euros amb els seus interessos de demora corresponents i les costes judicials.[4][5]
També és conegut com a cas Neymar o, majoritàriament, com a cas Neymar 2 o simplement cas DIS, el segon procediment obert a l'Audiència Nacional i traslladat als jutjats de Barcelona el juny de 2019, per la denúncia per estafa i corrupció entre particulars interposada pel fons brasiler DIS en el fitxatge del jugador brasiler Neymar. El fons brasiler DIS considera que no va ingressar l'import que li corresponia, ja que era el propietari del 40% dels drets econòmics del jugador Neymar quan es va formalitzar la venda entre el Santos Futebol Clube del Brasil i el Futbol Club Barcelona.[6][7] El judici pel cas Neymar 2 està programat pel dia 17 d'octubre de 2022.[8]
- ↑ Barcelona, Audiència Provincial. «Condena al FC Barcelona por el fichaje de futbolista brasileño» (pdf) (en castellà). Molins&Parés, 14-12-2016. [Consulta: 1r abril 2019].
- ↑ Sport. «El ＇Neymargate＇ que acabó con Sandro Rosell | barca | sport.es» (en castellà), 24-01-2014. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Oliva gispert, Ignasi. «¿Qué es el Caso Neymar? | Goal.com» (en castellà), 31-10-2018. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Jiménez, Juan. «La Audiencia cierra el caso Neymar 1: condena de 5,5 millones de euros al Barcelona» (en castellà). Diario AS, 14-12-2016. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Tortajada, Oriol. «El cas Neymar 1, tema tancat». L'Esportiu, 30-12-2016. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Batallas, Margarita. «La Audiencia admite una querella contra Neymar y el Barça por estafa» (en castellà). El Periódico, 17-06-2015. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Bartomeu serà jutjat pel cas Neymar-DIS». Diari Ara, 27-04-2017. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Neymar, Rosell i Bartomeu tornen al banc dels acusats pel fitxatge del jugador». Vilaweb. [Consulta: 27 juliol 2022].