Castell dels Tres Dragons

Castell dels Tres Dragons
Nom en la llengua original	(ca) Castell dels Tres Dragons
Dades
Tipus	Restaurant
Part de	llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte	Lluís Domènech i Montaner
Construcció	1888
Construcció	1887-88
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català arquitectura eclèctica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Parc de la Ciutadella
41° 23′ 17″ N, 2° 11′ 00″ E / 41.388069°N,2.183386°E / 41.388069; 2.183386
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	42301
Id. Barcelona	1320
Activitat
Ocupant	Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït per ser el Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal de 1888, per encàrrec de l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona que s'acabava d'inaugurar. Es troba al final del passeig principal, actualment anomenat passeig de Lluís Companys, que anava des de l'Arc de Triomf al parc de la Ciutadella. És un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’edifici és denominat popularment “Castell dels Tres Dragons” per la gatada homònima de 1865 de Serafí Pitarra.^[1]

Del conjunt d'edificis construïts ex professo per a l'exposició només es conserva el Cafè-Restaurant, icona de les ambicions de l'esdeveniment, i l'Arc de Triomf. L'edifici ha patit diferents canvis de funció des de la clausura de l'Exposició Universal, destacant la funció museística. El Castell dels Tres Dragons va ser la seu del Museu de la Història o el Museu de Zoologia, entre altres. En tot cas, l'edifici ens ha arribat gairebé intacte.^[2]

La construcció és considerada una de les primeres obres del moviment modernista a Catalunya, que es considera que comença arran les construccions de l'Exposició Universal de 1888, tot i que aquest no sigui considerat purament modernista per alguns autors, que defenen que més bé estaríem parlant d'un edifici protomodernista.^[3] També s'ha considerat el punt de partida de les arts decoratives del modernisme, sobretot a partir dels treballs del conegut com a "taller dels tres dragons".^[1] Aquesta nova vocació per les arts industrials és causada pel retard del moviment Arts and Crafts a Catalunya, que arriba en un moment d'evolució de les noves tecnologies. També va molt lligat a la cerca d'una personalitat artística nacional.^[4]

Tot i això, respon a la cerca d'un nou estil que recuperés la cultura i l'esperit que s'havia perdut, un moviment que tornés a lo medieval, que és on es perden les essències nacionals catalanes.

És un edifici amb reminiscències dels castells medievals, que li donen rigidesa. És racionalista perquè és un tipus d'arquitectura centrada en l'estructura i amb una exuberant decoració.^[3] El que fa que no es caigui en un edifici historicista és el fet que l'arquitecte incorpora nous materials com ho són el ferro i el maó, i aquests els deixa a la vista, que fa que ens recordin als edificis industrials de l'època. També ho fa el joc dels elements decoratius, integrats en l'estructura, creant una unitat constructiva i estilística.^[4]