Castellvell del Camp

Castellvell del Camp

Localització
41° 10′ 48″ N, 1° 05′ 55″ E / 41.18005°N,1.0987°E / 41.18005; 1.0987
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Baix Camp
Capital	Castellvell del Camp
Població humana
Població	3.018 (2023) (580,38 hab./km²)
Llars	34 (1553)
Gentilici	Castellvellenc, Castellvellenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	5,2 km²
Altitud	219 m
Limita amb	Almoster Reus l'Aleixar
Organització política
• Alcalde	Josep Manel Sabaté i Papiol
Identificador descriptiu
Codi postal	43392
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43042
Codi IDESCAT	430424
Lloc web	castellvelldelcamp.cat

Castellvell del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp. El terme està encerclat pels d'Almoster a la banda nord-est, l'Aleixar a l'oest i Reus al sud. Té una extensió de 5,3 quilòmetres quadrats. La seva altura màxima és el Salvià de Lluardo, de 473 metres; el terme es troba a 160 metres sobre el nivell del mar al seu punt més baix, i el poble a 227 metres. El municipi està creuat pel Barranc del Roquís, però no té gairebé aigua. Està a menys de 2 quilòmetres de Reus, a la qual està unida per una carretera de gran densitat circulatòria, que continua cap a Almoster i la Selva del Camp. Pels camins es pot accedir a la Pedrera del Coubi (des del punt anomenat dels Cinc Camins), l'Aleixar, l'Institut Pere Mata de Reus, i la urbanització el Pinar. Darrere del poble s'inicien dos camins plens d'edificacions, que més tard s'uneixen en un de sol; continuant aquest, s'agafa una bifurcació que porta a un lloc anomenat el Salt, preciós salt d'aigua sobre roca, ja en terme de l'Aleixar.

Al poble hi ha una casa amb arcades antigues anomenada Cal Tramuntà, documentada ja l'any 1706.^[1] L'església parroquial, d'estil neoclàssic, té com a patró Sant Vicenç i és d'abans del 1599. Va ser reconstruïda el 1702. El 1936 va ser cremat pels revolucionaris un retaule obra de Bonifaç.^[2] El poble té al capdamunt un turó amb l'ermita de Santa Anna, voltada de xiprers, que va ser construïda després de 1424 i restaurada el 1852. En el segle xvi fou utilitzada com a hospital d'empestats. Va ser parcialment destruïda durant la Guerra del Francès, i convertida en fortí a la primera Guerra Carlina. El 1936 foren destruïts pels revolucionaris els set retaules que contenia. A tocar es poden veure les restes d'un poblat iber (en queden algunes restes, però resulten difícils d'identificar com a poblat iber). El castell que suposadament li dona nom no existeix: el nom potser ve de la fortalesa ibera (en el sentit de castell antic). El penya-segat que hi ha sota l'ermita, avui enjardinat i amb una carretera amb llums als seus peus, és artificial, resultat de l'extracció de la pedra que es va utilitzar en la construcció del primer port de Salou i altres obres.