Catalunya del Nord

Catalunya del Nord

Mapa dels Pirineus Orientals, mostrant en taronja les comunes històricament catalanoparlants (Catalunya del Nord)
Localització
42° 38′ N, 2° 40′ E / 42.63°N,2.67°E / 42.63; 2.67
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Capital	Perpinyà
Conté la subdivisió	Alta Cerdanya Capcir Conflent Rosselló Vallespir
Població humana
Població	483.380 (2023) (117,44 hab./km²)
Geografia
Part de	Països Catalans
Superfície	4.116 km²
Organització política
• Cap de govern	Hermeline Malherbe-Laurent

La Catalunya del Nord és la part històricament i cultural catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord és Alfons Mias en els anys 30 del segle xx,^[1] i el qui ha inventat Catalunya Nord és Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord), tots dos nord-catalans. La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (que es coneix com a Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.

Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales en francès), que s'engloba dins de la regió d'Occitània (Occitanie), que es coneix informalment en francès com a Pays catalan, en català País Català.^[2]

El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprovà l'oficialitat del català, juntament amb el francès^[3] i, en el mateix document, l'apel·lació Catalunya del Nord com a equivalent del francès Pyrénées-Orientales.

Amb una població de 457.238 habitants (2013),^[4] representa el 0,6% de la població total francesa, el 6,1% de Catalunya i el 3,2% de la població total dels territoris de parla catalana.