Cementiri de San Justo

Cementiri de San Justo
Dades
Tipus	Latin Rite Catholic cemetery (en)
Part de	Singular cemeteries of the Community of Madrid (en)
Arquitecte	Wenceslao Gaviña
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Madrid
Localització	Paseo de la Ermita del Santo (en) , 70
40° 24′ 14″ N, 3° 43′ 34″ O / 40.4039°N,3.7261°O / 40.4039; -3.7261

El cementiri de San Justo, el nom complet del qual és el de cementiri de la Sacramental de San Justo, San Millán i Santa Cruz, a Madrid, Espanya, és un cementiri que segueix actiu en l'actualitat, separat per una tàpia del Cementiri de San Isidro, que al principi es va dir de San Pedro i San Andrés. Es troba entre el passeig de l'Ermita del Santo i la Via Carpetana, al districte de Carabanchel. La seva entrada està en el número 70 de l'esmentat passeig de l'Ermita del Santo.

Va ser construït en 1847^[1] al Cerro de las Ánimas igual que el de San Pedro i San Andrés. Al principi només tenia un pati, el de San Miguel,^[1] on es troba la capella i a l'altar de la qual està l'efígie de Sant Miquel del convent franciscà dels Àngels.

Hi són enterrats importants personatges literaris del segle xix com Larra, José de Espronceda, Bretón de los Herreros, Ramón de Campoamor, els germans Álvarez Quintero, Adelardo López de Ayala, Emilio Carrére, Manuel Tamayo y Baus. Les restes dels compositors Federico Chueca i els de Ruperto Chapí també s'hi troben, igual que els del pintor Vicente Palmaroli, els polítics Ramón Nocedal i Pedro Sainz Rodríguez o l'actor Manuel Dicenta.

També es troben en aquest cementiri les restes d'Ana María Delgado Briones, més coneguda com a Anita Delgado, qui va ser maharaní de Kapurthala; els de Pastora Imperio, en una zona del cementiri que està coberta al costat de l'entrada del Passeig de l'Ermita del Santo; els dels pares i el germà de Camilo José Cela; els del capità general de Cuba de 1887 a 1889 Sabas Marín y González; els del periodista i autor teatral Francisco Javier de Burgos y Sarragoiti, el metge Gregorio Marañón, la seva esposa, sogres, el seu únic fill home Gregorio Marañón Moya i un besnet, o els del general Vicent Rojo Lluch.

En 1902, l'Associació d'Escriptors i Artistes va construir el panteó on protegir i anar agrupant les cendres dels personatges més il·lustres en les lletres i les arts. Aquest panteó va ser dissenyat per Enrique María Repullés y Vargas. Els primers a ocupar aquest panteó van ser José de Espronceda, Mariano José de Larra i Eduardo Rosales. Posteriorment, s'han inhumat en aquest lloc les restes de Leandro Fernández de Moratín, Ramón Gómez de la Serna, Maruchi Fresno, Carmen Conde, Luis Escobar, Rafaela Aparicio i més recentment Sara Montiel, entre altres.