Cerrado

Cerrado

Tipus	sabana ecoregió WWF Mata seca (pt) patrimoni natural
Localització
Entitat territorial administrativa	Minas Gerais (Brasil), Mato Grosso (Brasil), Mato Grosso do Sul (Brasil), Estat de Goiás (Brasil), Estat de Tocantins (Brasil), Estat de Bahia (Brasil), Maranhão (Brasil) i Districte Federal (Brasil)
14° 00′ 20″ S, 47° 41′ 05″ O / 14.00569°S,47.68461°O / -14.00569; -47.68461
Format per	Parc Nacional de la Chapada dos Veadeiros Parc Nacional de les Emas
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 367.356 ha
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni natural  → Amèrica Llatina-Carib
Data	2001 (25a Sessió), Criteris PH: (ix) i (x)
Identificador	1035
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Parc Nacional de la Chapada dos Veadeiros
Data	2001 (25a Sessió)
Identificador	1035-001
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	59
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Parc Nacional de les Emas
Data	2001 (25a Sessió)
Identificador	1035-002
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	62

El cerrado és un bioma de tipus sabana tropical, i és un dels 6 biomes del Brasil.^[1] Les sabanes brasileres, el cerrado i la caatinga són una vegetació que té diverses variacions fisiognomòniques al llarg de les grans àrees que ocupen el país. És una àrea, com les sabanes de l'Àfrica, i correspon aproximadament a l'Altiplà Central. És el segon major bioma brasiler, que s'estén sobre una superfície de 2.045.064 km², que abasta vuit estats al centre del Brasil: Minas Gerais, Goiás, Tocantins, Bahia, Maranhão, Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, Piauí i el Districte Federal. És travessada per tres importants conques fluvials d'Amèrica del Sud, amb pluges regulars que li propicien la seva alta biodiversitat.

Ecosistemes del bioma del Cerrado al Brasil són el cerrado, el cerradão, el campestre i el bosc de ribera. Hi ha també els ecosistemes de transició entre els biomes que fan frontera amb el cerrado.

Al Cerrado hi ha un tipus de bromèlia diferent de les altres que hi ha al món. La Bromèlia que hi ha al cerrado és blava amb lunars morats, canviant de color durant el dia que és de color rosa amb groc, de tarda vermell-ataronjat i de nit torna a blau. El paisatge de la regió del Cerrado té una alta biodiversitat encara que menys que la Mata Atlàntica i la selva amazònica. Poc afectada fins a la dècada de 1960, des de llavors cada vegada està més amenaçada, especialment les cerradões, sigui per la instal·lació de les carreteres i construcció de ciutats, sigui pel creixement dels monocultius com la soja i l'arròs, l'agricultura intensiva, el carbó de llenya i la desforestació causada per la tala i els incendis freqüents, a causa de les altes temperatures i baixa humitat, i la desgràcia de descuit humà.

A les regions on predomina la sabana, el clima és calent i hi ha períodes de pluja i sequera, amb ocasionals incendis espontanis alguns anys, que es produeixen durant l'estació seca.

La vegetació, en la seva major part, és similar a la sabana, amb herbes, arbustos i arbres dispersos. Els arbres han torçat les tiges i arrels llargues, el que permet l'absorció d'aigua - disponible en els sòls de Cerrado per sota de 2 metres de profunditat, fins i tot durant l'estació seca i humida d'hivern.

Depenent de la seva concentració i les condicions de vida del lloc, pot presentar diferents canvis anomenats de cerrado, de Campestre i Cerrado (sentit ampli), marcada per formacions de boscos, prats, camps i coves. En els boscos de galeria apareixen de vegades els camins.

Altres ecosistemes: Campo Sujo, Campo Cerrado,Cerrado Rupestre, Mata Seca i Parque Cerrado.

Gran part del Cerrado ja ha estat destruït, en particular per la instal·lació de les ciutats i plantacions, la qual cosa el fa molt més amenaçada bioma de l'Amazònia.