Circuit virtual

Un circuit virtual (VC per les seves sigles en anglès) és un sistema de comunicació pel qual les dades d'un usuari origen poden ser transmeses a un altre usuari destinació a través de més d'un circuit de comunicacions real durant un cert període, però en el qual la commutació és transparent per a l'usuari VC-3, VC-4 i VC-12. Un exemple de protocol de circuit virtual és l'àmpliament utilitzat TCP (Protocol de Control de Transmissió).

És una forma de comunicació mitjançant commutació de paquets en la qual la informació o dades són empaquetats en blocs que tenen una grandària variable als quals se'ls denomina paquets de dades. La grandària dels blocs l'estipula la xarxa. Els paquets solen incloure capçaleres amb informació de control. Aquests es transmeten a la xarxa, la qual s'encarrega del seu encaminament fins a la destinació final. Quan un paquet es troba amb un node intermedi, el node emmagatzema temporalment la informació i encamina els paquets a un altre node segons les capçaleres de control. És important saber que en aquest cas els nodes no necessiten prendre decisions d'encaminament, ja que la direcció a seguir ve especificada en el propi paquet.

Les dues formes d'enrutament de paquets són: datagrama^[1] i circuits virtuals. Aquest article està centrat en el segon.

En els circuits virtuals, al començament de la sessió s'estableix una ruta única entre les ETD (entitats terminals de dades) o els host extrems. A partir d'aquí, tots els paquets enviats entre aquestes entitats seguiran la mateixa ruta.

Les dues formes d'establir la transmissió mitjançant circuits virtuals són els circuits virtuals commutats (SVC) i els circuits virtuals permanents (PVC).