Avena sativa | |
---|---|
Dades | |
Font de | civada, flocs de civada, gra de civada, civada, palla de civada, steel-cut oats (en) i avenin (en) |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Poales |
Família | Poaceae |
Tribu | Aveneae |
Gènere | Avena |
Espècie | Avena sativa L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals. S'utilitza com a aliment per a les persones i per als animals. Les varietats més cultivades són l'Avena sativa i l'Avena byzantina. També és correcte de dir-ne ‘avena’ però l'ús d'aquesta paraula s'ha perdut gairebé del tot i tan sols es troba als sud del Principat de Catalunya i al País Valencià.[1] En algunes contrades valencianes s'empra civada per ordi, per influència castellana.[2]
El seu conreu s'ha estès arreu del món però avui en dia se'n fa sobretot al centre d'Europa (fins a 60° N) i a l'Amèrica del Nord. El cultivament de la civada sembla que tingué origen al centre i, especialment, a l'oest d'Europa, on el clima humit i fred de la zona temperada l'afavoreix.[3] Segons el lloc se sembra a la tardor o a la primavera, ja que no resisteix tant els freds de l'hivern com el blat o l'ordi.
A Catalunya la dita pagesa Civada rai indicava que era un conreu al qual es prestava molt poca atenció. També existeix una dansa tradicional, el Ball de la civada, pròpia de la Catalunya Vella, en què hom balla en rotllana i representa per la mímica les feines de plantació i collita de la civada per mitjà d'una única estrofa amb variants inicials adequades.[3]