El cob, cobb, o clom a Gal·les, és un terme anglès testificat al voltant de l'any 1600[1] per anomenar un antic material natural de construcció fet de subsòl, aigua, material orgànic fibrós (típicament palla) i de vegades calç.[2] El contingut del subsòl varia naturalment, i si no conté la barreja adequada, es pot modificar amb sorra o argila.[3] El cob és resistent a la ignició, resistent a l'activitat sísmica,[4] i de baix cost. Es pot utilitzar per crear formes artístiques i escultòriques, i el seu ús ha estat revitalitzat per la bioconstrucció i moviments de sostenibilitat.
En documents tècnics de construcció i enginyeria, com el Codi Uniforme de Construcció dels Estats Units, es pot fer referència al cob com una «maçoneria d'argila no cuita» quan s'utilitza en un context estructural. També se'l pot trobar referit com un «agregat» en contextos no estructurals, com un «agregat d'argila i sorra» o simplement com un «agregat orgànic», com quan el cob s'ha fet servir com a farciment aïllant en l'entramat de fusta d'una construcció.