Coca (vaixell)

La coca (del flamenc kok, petxina) és un vaixell rodó, desenvolupat al segle x i que es va usar àmpliament del segle xii al segle xiv.

La coca, d'influència atlàntica, es feia servir per al transport de mercaderies i tropes, principalment per anglesos i normands, i apareixen a la Mediterrània al segle xiii.

Aquesta embarcació incloïa una tripulació de cent a cent cinquanta mariners. L'aparell era rodó i solia tenir només un sol arbre. Podia tenir més d'una coberta i tenia castells a proa i a popa. Al cim de l'arbre hi havia la gàbia.

Aquest vaixell disposa de diverses innovacions en les tècniques de construcció naval respecte a dissenys anteriors deguts als canvis que es produeixen en la navegació,^[1] puix els vaixells no naveguen en paral·lel a la costa, sinó que comencen a endinsar-se en la mar, necessitant augmentar les seves dimensions per a encabir més càrrega i provisions, i alhora necessiten més propulsió, i per tant augmenten el nombre de pals, i els bucs deixen de fer-se amb planxes de fusta sobreposades per fer-se llisos i oposar menys resistència a l'aigua, i es varia la posició i la forma del timó.

L'anomenada coca baionesa així com la coca catalana, tenien el timó de codast.^[2]

Es conserva una coca original que es va descobrir enfonsada a Bremen, al Museu Marítim alemany,^[3] i un exvot català del segle xv, la coca de Mataró es conserva al Maritime Museum de Rotterdam.^[4]