Back Coco Chanel Afrikaans Coco Chanel ALS كوكو شانيل Arabic شانيل ARZ Coco Chanel AST Koko Şanel Azerbaijani Шанель Коко Bashkir Coco Chanel BCL Како Шанэль Byelorussian Коко Шанел Bulgarian
.jpg) (1931)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Gabrielle Chasnel 19 agost 1883 Saumur (França) |
| Mort | 10 gener 1971 (87 anys) Hôtel Ritz Paris (França) |
| Sepultura | Cementiri de Bois-de-Vaux |
| Altres noms | Coco Chanel |
| Activitat | |
| Camp de treball | Disseny de moda i disseny de joies |
| Lloc de treball | París (1909–1971) |
| Ocupació | dissenyadora de moda, modista, dissenyadora d'alta costura, executiva d'empresa, dissenyador tèxtil, dissenyadora de vestuari |
| Ocupador | Chanel |
| Participà en | |
| 1940 | Col·laboracionisme a França |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Parella | Étienne Balsan Boy Capel Hans Gunther von Dincklage Demetri de Rússia |
| Pares | Henri Albert Chanel i Jeanne Devolle |
| Parents | André Palasse, nebot |
| Premis | |
| |
| Lloc web | chanel.com |
     | |
Coco Chanel (Saumur, 19 d'agost de 1883 - Hôtel Ritz Paris, 10 de gener de 1971) nom de naixement Gabrielle Bonheur Chanel, fou una dissenyadora d'alta costura i empresària francesa. Fundadora i homònima de la marca Chanel,[1][2] a l'era posterior a la Primera Guerra Mundial se li va acreditar la popularització d'un estil esportiu i casual elegant com a estàndard d'estil femení. Això va substituir la "silueta encotillada" que dominava abans per un estil més senzill, que necessitava molt menys temps de posar i treure, més còmode i menys costós, i tot sense renunciar a l'elegància.
És l'única dissenyadora de moda que figura a la llista de les 100 persones més influents del segle XX de la revista Time.[3][4] Creadora de moda prolífica, Chanel va estendre la seva influència més enllà de la roba d'alta costura, realitzant el seu disseny estètic en joies, bosses de mà i fragàncies. El seu aroma característic, Chanel No. 5, s'ha convertit en un producte icònic, i la mateixa Chanel va dissenyar el seu famós monograma de CC entrellaçat, que s'utilitza des dels anys vint.[5]
La seva casa de costura va tancar el 1939, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Chanel es va quedar a França i durant la guerra va ser criticada per col·laborar amb els ocupants nazi-alemanys i el règim titella de Vichy per impulsar la seva carrera professional. Un dels enllaços de Chanel va ser amb un diplomàtic alemany, el baró (Freiherr) Hans Günther von Dincklage.[6][7] Després de la guerra, Chanel va ser interrogada sobre la seva relació amb Dincklage, però no va ser acusada com a col·laboradora a causa de la intervenció del primer ministre britànic Winston Churchill.[8] Quan va acabar la guerra, Chanel es va traslladar a Suïssa, tornant a París el 1954 per reviure la seva casa de moda. El 2011, Hal Vaughan va publicar un llibre sobre Chanel basat en documents recentment desclassificats, revelant que havia col·laborat directament amb el servei d'intel·ligència nazi, el Sicherheitsdienst. Un pla a finals de 1943 era que ella portés una proposta de pau de les SS a Churchill per posar fi a la guerra.[9]
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.105. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].
- ↑ «Coco Chanel | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ Horton, Ros; Simmons, Sally. Women Who Changed the World. Quercus, 2007, p. 103. ISBN 978-1847240262 [Consulta: 8 març 2011].
- ↑ Horton, Ros; Simmons, Sally. Women Who Changed the World. Quercus, 2007, p. 103. ISBN 978-1847240262 [Consulta: 8 març 2011].
- ↑ Chaney, Lisa. Chanel: An Intimate Life. Londres: Penguin, 6 octubre 2011. ISBN 978-0141972992 [Consulta: 20 maig 2015].
- ↑ ; Kolbe, Corina «Modelegende Chanel: Wie Coco fast den Krieg beendet hätte» (en alemany). Spiegel Online [Hamburg], 26-08-2008.
- ↑ Doerries, Reinhard. Hitler's Intelligence Chief: Walter Schellenberg. Nova York: Enigma Books, 2009, p. 165–66. ISBN 978-1936274130.
- ↑ Agence France-Presse «Strong whiff of wartime scandal clings to Coco Chanel». Raw Story. Agence France-Presse, 07-01-2021 [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ Vaughan, 2011, p. 160–64.