Codi binari

El codi binari és el sistema de codificació emprat per a la representació de textos, o processadors d'instruccions de computadora, utilitzant el sistema binari (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1"). En l'àmbit de la informàtica i les telecomunicacions, el codi binari s'utilitza per a la codificació de dades, com a cadenes de caràcters o cadenes de bits. Per exemple, en el cas d'un CD, els senyals que reflecteixen el "làser" que rebota sobre el CD, seran rebuts per un sensor d'una forma diferent indicant així, si és un zero o un u.

En un codi binari d'ample fix, cada lletra, dígit, o altres símbols, estan representats per una cadena de bits de la mateixa longitud com un nombre binari que, en general, apareix en les taules en la notació octal, decimal o hexadecimal.

Segons Anton Glaser a History of Binary and other Nondecimal Numeration, els primers codis binaris es van utilitzar l'any 1932: C.E. Wynn-Williams ("Scale of Two"), posteriorment a l'any 1938: Atanasoff-Berry Computer, i al 1939: Stibitz ("excess three") el codi en Complex Computer.

És també habitual veure la paraula bit referida a, o bé l'absència de senyal, expressada amb el dígit "0", o bé referida a l'existència de la mateixa, expressada amb el dígit "1". El byte és un grup de 8 bits, és a dir, conté 256 possibles estats binaris.