Commagena

Commagena

Tipus	regne i estat desaparegut
Localització
37° 33′ N, 38° 30′ E / 37.55°N,38.5°E / 37.55; 38.5
Capital	Samòsata
Població humana
Idioma oficial	armeni grec siríac
Dades històriques
Creació	163 aC
Dissolució	72 dC
Organització política
Forma de govern	monarquia absoluta

La Commagena^[1] (en grec antic: Κομμαγηνή, llatí: Commagene) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene, fins al riu Eufrates. El seu nom deriva del mot Kummukh,^[2] nom d'un regne neohitita de l'edat del ferro. En l'actualitat, el territori de la Commagena correspon aproximadament a la província turca d'Adıyaman i el nord de la de Gaziantep.

La frontera oriental i del sud era el riu Eufrates, i l'occidental la regió de Cilícia i les muntanyes de Nur. El nord de la regió està limitat per les muntanyes del Taure.^[3] Per la seva situació geogràfica a la riba dreta de l'Eufrates la regió fou territori de frontera en diverses ocasions. En l'antiguitat clàssica, marcà el límit entre l'Imperi romà i l'Imperi part entre mitjans del segle i aC i finals del segle ii,^[4] període en què es produïren les guerres pàrtiques, fins que Roma traspassà l'Eufrates, i ocupà Babilònia. En l'antiguitat tardana, fou terra on repetidament xocaren l'Imperi Romà d'Orient i el món arabomusulmà, fins que aquests la conqueriren en la seva expansió cap a la península Anatòlica.

Era un país ric i fèrtil. Va ser consecutivament regió, satrapia selèucida, regne independent i província romana.