Back صفقة لويزيانا Arabic Compra de Luisiana AST Luiziananın satın alınması Azerbaijani Луізіянская купля Byelorussian Покупка на Луизиана Bulgarian Prenadenn Louiziana Breton Koupě Louisiany Czech Луизианăна сутăн илни CV Pryniant Louisiana Welsh Louisiana-købet Danish
| ||||
| ||||
| Tipus | transferència de sobirania  | |||
|---|---|---|---|---|
| Vigència | cap valor - | |||
| Data | 30 abril 1803 | |||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
La compra de la Louisiana fou una transacció comercial en forma de tractat internacional signat el 2 de maig de 1803, segons la qual França vengué als Estats Units 2.144.476 km² de les seves possessions a Amèrica del Nord a un preu d'uns 7 centaus per hectàrea: en total, 15 milions de dòlars o 80 milions de francs.[1] L'enorme extensió objecte del tracte comprenia els territoris dels actuals estats d'Arkansas, Missouri, Iowa, Oklahoma, Kansas, Nebraska, la part al sud del riu Mississipi de Minnesota, gran part de Dakota del Nord, la pràctica totalitat de Dakota del Sud, el nord-est de Nou Mèxic, el nord de Texas, una part de Montana, Wyoming, Colorado a l'est de la divisòria continental, i Louisiana, incloent-hi la ciutat de Nova Orleans. A més, el lot comprenia parts de les províncies actuals d'Alberta i Saskatchewan, al Canadà. Aquest territori representa el 23% de la superfície actual dels Estats Units.[1]
La compra fou important per a la Presidència de Thomas Jefferson, que es va haver d'enfrontar a algunes resistències internes. Tot i que hi havia dubtes sobre la constitucionalitat de l'operació, Jefferson va decidir comprar la Louisiana per què no li agradava la idea que França i Espanya tinguessin el poder de bloquejar l'accés dels comerciants estatunidencs al port de Nova Orleans. De retruc, aquesta negociació reeixida va obrir per als Estats Units l'accés a l'oceà Pacífic (la conquesta de l'oest), i va duplicar de cop el seu territori, per la qual cosa constitueix un dels esdeveniments històrics de més grans conseqüències en la història Universal dels últims dos segles.
Napoleó va sentenciar, un cop signat el tractat, que:
| « | Aquesta cessió de territori afermarà per sempre el poder dels Estats Units, i jo he proporcionat a Anglaterra un rival marítim que, més aviat o més tard, humiliarà el seu orgull.[2] | » |
| — Napoleó Bonaparte | ||
- ↑ 1,0 1,1 «Table 1.1 Acquisition of the Public Domain 1781-1867». Arxivat de l'original el 2003-10-02. [Consulta: 13 gener 2010].
- ↑ Godlewski, Guy, Napoléon et Les-États-Amis, pàg. 320, La Nouvelle Revue Des Deux Mondes, juliol-setembre 1977.