Back Kennis Afrikaans Wissen ALS Conoiximiento AN معرفة Arabic عرفان ARY Conocencia AST Bilik Azerbaijani بیلیک AZB Белем Bashkir Wissn BAR
El coneixement o coneiximent[1] és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber. També es pot entendre com les informacions i veritats obtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyament d'un mestre. El saber és el conjunt de coneixements que produeixen, un pensament continu de records dels coneixements adquirits al llarg del temps.
Ben sovint es comprèn el coneixement com a:
- Fets o informació adquirida per una persona mitjançant l'experiència o l'educació, la comprensió teòrica o pràctica d'un assumpte referent a la realitat.
- Allò que adquirim com a contingut intel·lectual relatiu a un camp determinat o a la totalitat de l'univers
- Consciència o familiaritat adquirida per l'experiència d'un fet o d'una situació.
- Representa tota certesa cognitiva mesurable segons la resposta a preguntes com ara per què, com, quan i on.
No existeix cap definició única de coneixement. No debades, existeixen múltiples perspectives per a considerar el coneixement. Fa l'objecte d'un estudi força desenvolupat dins les ciències cognitives i en les filosofies contemporànies. La branca de la filosofia que l'estudia és l'epistemologia o la teoria del coneixement. Dins la ciència, el coneixement és el resultat de l'aplicació de la raó i el mètode experimental a l'estudi de la realitat. Per a la psicologia, és el contingut de la ment, és fruit d'un procés d'aprenentatge i, per tant, inclou també l'experiència vital i les creences, no sols les dades empíriques i més o menys objectives.
El coneixement és un terme que pot tenir significats diversos tot depenent del context, però que de qualsevol manera té una relació amb els conceptes de significat, informació, educació, comunicació, representació, aprenentatge i estímul mental. És diferent de la informació simple. Ambdós es nodreixen d'afirmacions certes, però el coneixement és una forma particular del saber, dotada d'una utilitat. D'altra banda, la informació pot existir independentment de qui la fa servir, i quan pot ser, d'alguna manera, preservar-se sobre qualsevol classe de suport (paper, informàtic, etc.). El coneixement existeix només en el moment en què existeix una ment en grau de contenir-lo. En efecte, quan s'afirma haver explicitat un coneixement, en realitat s'estan preservant les informacions que el componen, juntament amb totes les correlacions que existeixen entre si, però el coneixement vertader i propi només fa presència en un usuari que recull aquestes informacions en la pròpia experiència personal. Fonamentalment, el coneixement existeix només quan hi ha una intel·ligència en condicions per a fer-lo servir.
En filosofia, es descriu sovint el coneixement com la informació associada a la intencionalitat. L'estudi del coneixement en filosofia es troba vinculat al de l'epistemologia (que es troba en les tradicions filosòfiques clàssiques i observa el problema a priori del coneixement en sentit universal).
- ↑ «"Coneiximent", sinònim normatiu de "coneixement" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 22 març 2018].