Connector DIN

Un connector DIN és un connector elèctric que va ser originàriament estandarditzat pel Deutsches Institut für Normung (DIN), l'organització d'estandardització alemanya.^[1]

Existeixen estàndards DIN per a una gran quantitat de diferents connectors, per tant el terme "Connector DIN" per si només és lleugerament ambigu, ja que no identifica un connector particular si no se li afegeixi un nombre de document que il·lustre del tipus de connector en particular (per exemple "Connector DIN 41524"). En el context d'electrònica de consum, el terme de "connector DIN" es refereix per regla general als connectors amb extrem circular que van ser els que primer es van estandarditzar per DIN per a ser emprats en els senyals d'àudio analògics. Alguns d'aquests connectors van ser usats posteriorment en la transmissió de vídeo analògic i en interfícies digitals com ara MIDI o el connector PS/2 de teclat i ratolí d'IBM. Els sezrches DIN per a aquests connectors no van estar molt temps en premsa i van ser aviat reemplaçats pels equivalents internacionals IEC 60130-9.