| ||||
| Tipus | conquesta  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Conquesta del País Valencià i Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) | |||
| Interval de temps | 1247 - 4 març 1266 | |||
| Localització | Laqant (Espanya) | |||
La conquesta de la medina Laqant és un episodi de la història d'Alacant en què la ciutat va ser conquerida per les tropes cristianes contra l'autoritat independent del Xarq al-Andalus durant un lent procés d'ocupació que va de l'any 1247 al 1266. Fins el s.XIX, diferents cronistes i historiadors locals consideraren el 6 de desembre de 1244, o el 4 de desembre de 1248, com la data concreta d'una mena de "fundació cristiana" d'Alacant, però en l'actualitat es considera de tradició sense fonament històric.[1]
La primera ocupació va tenir lloc en una data indeterminada entre els anys 1247 i 1252 per Castella; posteriorment, per segona vegada, la medina va haver de ser ocupada de nou amb un exèrcit català comandat per Jaume I el Conqueridor el 4 de març de 1266. La intervenció catalana va ser motivada en ajuda de les dues filles de Jaume I: la infanta Constança d'Aragó, i la reina de la Corona de Castella, Violant d'Aragó, esta última com a titular del senyoriu de reialenc d'Alacant via dot matrimonial en el casament amb Alfons X de Castella.
Els nous dominadors cristians iniciaren un procés de colonització amb repobladors d'orígens català, aragonès i castellà, i integraren eventualment l'antic territori del hisn Laqant al Regne de Múrcia fins a l'any 1296, quan es recupera per al Regne de València per la conquesta de Múrcia pel rei Jaume II 'el Just'.
- ↑ Azuar Ruiz, 1990, p. 14.