Coratge

Part de la sèrie d'
Emocions
Acceptació Afecte Alegria Amor Angst Angoixa Ansietat Anticipació Apatia Penediment Autoconfiança Avorriment Awe Compassió Confiança Coratge Culpabilitat Curiositat Decepció Depressió Desesperació Desconfiança Desig Disgust Dol Dolor Empatia Entusiasme Enuig Enveja Esperança Eufòria Excitació Èxtasi Fàstic Felicitat Frustració Gelosia Gratitud Horror Hostilitat Humiliació Indignació Interès Luxúria Menyspreu Molèstia Odi Orgull Pànic Passió Patiment Pietat Plaer Por Preocupació Ràbia Rebuig Remordiment Ressentiment Satisfacció Saudade Schadenfreude Soledat Sorpresa Timidesa Tristesa Vergonya Xoc

El coratge és una actitud envers certes emocions i sentiments, com la por o el patiment, que s'hi enfronta per a portar a terme una acció o comportament desitjat. És un mot que prové de la paraula "cor", referint-se a fer el que dictamini metafòricament el cor,^[1] l'amor o el desig (no forçosament sexual, pot ser de justícia o d'ajuda, per exemple, però no la voluntat racional del cap), i per extensió especialment quan l'empresa presenta dificultats,^[2] que també poden ser el cansament o sentir-se perdut. Significa literalment 'actuar amb el cor'. En la majoria de civilitzacions és considerat, des de l'antiguitat, com una de les principals virtuts, indispensable per a l'heroïcitat.

En algunes cultures, cal que hi hagi por per a actuar amb coratge, cosa que el diferencia de la confiança, per exemple. Altres actituds que enfronten la por poden ser l'audàcia o la temeritat, relacionades amb la voluntat. En altres llengües i cultures, com el castellà, el concepte ha derivat a actuar de manera ferotge, significant ràbia, cosa que no ocorre en català. En català, és tenir el cor com a centre dels afectes, passions, del sentiment moral, del sentiment interior o força d'ànima. Per extensió, ha pres també el significat de la mateixa força d'ànima i de valor.^[3]

Plató considera que el coratge o força d'ànima és una de les virtuts cardinals, amb la temprança, la justícia i el seny, i l'analitza sobretot en el diàleg socràtic Laques. Al Japó, el coratge (勇) és un dels set principis del camí del guerrer, un codi ètic dels samurais basat en el budisme i el xintoisme, que el considera important només quan està al servei de la justícia. En canvi, per a altres línies de pensament del budisme, el coratge s'identifica amb la vulnerabilitat del cor, que és allò que es proposen d'explorar i engrandir.^[4][5][6]