Coreografia

La coreografia és el disseny de moviments i estructures enmig d'una dansa, de forma que es creïn figures, patrons i transicions d'elles amb un efecte estètic més enllà de seguir uns passos prefixats o un ritme concret. En un ball ordinari, en canvi, no coreografiat, els passos s'improvisen al moment, inspirats per la música, l'ambient i els altres. El terme amb l'accepció actual va aparèixer al segle xix però fins als anys 50 del segle xx no es va popularitzar.

La coreografia pot formar part d'espectacles com el ballet, l'òpera, el teatre musical o el cinema musical i també d'alguns esports, com la natació sincronitzada o la gimnàstica rítmica, entre altres. També es coreografien esdeveniments de caràcter divers, com presentacions i desfilades de moda, militars, esportives, religioses, etc. i nombrosos rituals. Al teatre i al cinema es coreografien les lluites, combats i persecucions, per exemple. Les salutacions finals dels espectacles d'òpera, dansa i altres als quals apareix un gran nombre de persones a escena, també estan prèviament coreografiats. A la música pop, la coreografia és molt important, tant als concerts com als videoclips.

Una persona que es dedica a muntar coreografies és una coreògrafa. Als Països Catalans, el coreògraf més destacat d'aquests darrers anys ha estat Joan Magriñà.^[1]