Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor. A l'Aragó, Catalunya i el País Valencià van ser introduïts els corregiments per Felip V a partir dels decrets de Nova Planta en substitució de les juntes, vegueries i governacions, respectivament. La imposició de la nova organització va tenir algunes particularitats com el caràcter de governació militar i la creació d'alcaldies majors en comptes de tinents de corregidor. La institució va desaparèixer a Catalunya durant la guerra del Francès, quan s'integrà al Primer Imperi Francès en els departament francès de Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter i Boques de l'Ebre. Van desaparèixer definitivament amb la nova divisió territorial d'Espanya de 1833 organitzada en províncies. A alguns països d'Amèrica (Colòmbia, Costa Rica, Panamà) es manté el nom amb diferents funcions territorials.