Corrent continu

El corrent continu (CC o DC Direct current) és un tipus de corrent elèctric on el sentit de circulació del flux de càrregues elèctriques no varia. El flux de càrregues es produeix a través d'un conductor, com podria ser un fil metàl·lic, però també es podria establir a través d'un semiconductor, un aïllant o fins i tot al buit com passa a un tub de raigs catòdics. En aquest tipus de corrent elèctric les càrregues elèctriques flueixen sempre en el mateix sentit, essent un tret característic enfront del corrent altern. Un sinònim en desús de corrent continu és corrent galvànic.

El científic francès André-Marie Ampère va introduir la noció de corrent continu conjecturant que es mou del pol positiu al pol negatiu d'una pila voltaica de la qual els terminals estan connectats. La primera xarxa elèctrica comercial, desenvolupada per Thomas Edison des del 1882, utilitzava corrent continu. Avui dia, a causa dels avantatges del corrent altern pel que fa a possibilitats de transformació i transport, les xarxes de transport i distribució utilitzen gairebé de manera exclusiva corrent altern. En el cas d'aplicacions que necessiten corrent continu, com en el cas del ferrocarril que utilitza el sistema de tercer carril, el corrent altern arriba a una subestació que utilitza un rectificador per convertir-lo en corrent continu.