Tipus | crisi financera ![]() | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 2008 - 2013 ![]() | ||
Estat | Irlanda ![]() | ||
![]() |
Forma part d'una sèrie sobre: |
Crisi financera global del 2007-2012 |
---|
Empreses rescatades |
Empreses en bancarrota
|
Conceptes relacionats |
La Crisi financera irlandesa de 2008–13, va ser derivada de la crisi financera de 2007–08, és una important crisi política i financera de la República d'Irlanda, considerada parcialment responsable de la primera recessió econòmica del país des de la dècada de 1980.
L'índex general de la Borsa de Valors d'Irlanda (ISEQ) va aconseguir un màxim de 10.000 punts breument l'abril de 2007 i va caure fins als 1.987 punts el 24 de febrer de 2009, el valor més baix en 14 anys (l'última vegada que es va situar per sota del nivell 2.000 va ser a mitjans del 1995).[1] El setembre del 2008, el govern irlandès, que era format per una coalició entre Fianna Fáil i el Partit Verd, va reconèixer oficialment que el país havia entrat en recessió, i en els següents mesos es va produir un sever augment en la desocupació. Irlanda va ser el primer estat en l'eurozona a entrar en recessió, segons les declaracions de l'Oficina Central d'Estadístiques.[2] El nombre de persones vivint sota les prestacions per desocupació era de 326.000 el gener de 2009, el nivell més alt mensual des que van començar els registres el 1967, i la taxa de desocupació va augmentar de 6,5% el juliol de 2008 fins a 14,8% el juliol de 2012.[3] A causa del debilitament econòmic unes 100.000 persones van protestar als carrers de Dublín el 21 de febrer de 2009.[4]
La tarda del 21 de novembre de 2010 i després d'haver "garantit" els bancs i d'haver creat l'Agència Nacional d'Administració d'Actius (NAMA, per les seves sigles en anglès), l'aleshores Primer Ministre Irlandès Brian Cowen va confirmar que la troica UE/BCE/FMI s'involucraria en els assumptes financers d'Irlanda.[5][6]
Enmig de la crisi, la qual va coincidir amb una sèrie d'escàndols bancaris, el suport al partit governant, Fianna Fáil, es va enfonsar i va caure al tercer lloc en una enquesta d'opinió realitzada pel diari The Irish Times, un fet sense precedents en la història de la nació, col·locant el partit per darrere de Fini Gael i el Partit Laborista d'Irlanda. El 22 de novembre, els Verds —els membres en minoria de la coalició governant— van demanar eleccions per l''any següent.[7] Les eleccions generals de 2011 van substituir la coalició Fianna Fáil-Partit Verda per la coalició Fini Gael–Partit Laborista. Aquesta nova coalició de govern va continuar amb les mateixes polítiques d'austeritat de la coalició anterior, la resta de partits més importants del país també estaven a favor d'unes mesures similars.
Les estadístiques oficials mostren una caiguda en la majoria dels delictes, coincidint amb la crisi econòmica. No obstant això, els robatoris han augmentat aproximadament un 10% i la prostitució es va duplicar des de 2007.[8][9][10]