Curitiba

Plantilla:Infotaula geografia políticaCuritiba
Fotomuntatge
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: vista àeria - Paço da Liberdade i Pça. Generoso Marques - Jardí Botànic - Palau Avenida i Carrer de les Flors - Museu Oscar Niemeyer - Galeries Rua 24 Horas.
Imatge

HimneAnthem of Curitiba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

SobrenomCapital de les Araucàries, Capital Ecològica del Brasil i Ciutat Model Modifica el valor a Wikidata
Epònimpineda Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 25° 25′ 47″ S, 49° 16′ 19″ O / 25.4297°S,49.2719°O / -25.4297; -49.2719
EstatBrasil

Unitat FederativaEstat de Paranà Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població1.773.733 (2022) Modifica el valor a Wikidata (4.117,87 hab./km²)
Gentilicicuritibà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície430,74021 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació29 març 1693 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
5 febrer 1842nomenament
18 gener 1894invasió
Causat per: Revolució federalista Modifica el valor a Wikidata
PatrociniNostra Senyora de la Llum Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataRafael Greca (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuCambra Municipal de Curitiba , (Escó: 38) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal80000–82999 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic41 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi del Brasil4106902 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcuritiba.pr.gov.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PrefsCuritiba Twitter (X): Curitiba_PMC Instagram: curitiba_pmc Modifica el valor a Wikidata

Curitiba és un municipi brasiler fundat l'any 1693, capital de l'estat del Paraná. És al Primer Altiplà Paranaense, a 934 metres sobre el nivell del mar, a més de 110 quilòmetres de distància de la costa atlàntica i a 1.386 km al sud de Brasília, la capital federal.[1][2] Amb 1.948.626 habitants, és el municipi més populós del Paraná i de tota la regió Sud del Brasil, a més de ser la vuitena ciutat del país per nombre d'habitants, segons l'estimació feta per l'IBGE per a 2020.[3]

Fundada a partir d'un petit poblat bandeirante, Curitiba va esdevenir una important parada comercial arran de l'obertura de la carretera entre Sorocaba i Viamão, transitada pels comerciants de caps de bestiar boví i cavallí coneguts com tropeiros. L'any 1853 esdevingué la capital de la nova Província del Paraná.[4] Des de llavors, la ciutat, va mantenir un ritme de creixement urbà consolidat per l'arribada d'una gran quantitat d'immigrants europeus al llarg del segle xix, majoritàriament alemanys, poloneses, ucrainesos i italians, que li van conferir diversitat cultural.[5][6]

Al llarg de la seva història, Curitiba va portar a terme diversos plans i legislacions que pretenien sostenibilitzar el creixement i que la van dur a ser reconeguda internacionalment per les innovacions urbanístiques i cura pel medi ambient. La implementació de la xarxa de transport públic n'és la més important.[7][8][9]

Compta amb una elevada posició en els rànquings d'indicadors d'educació, com la menor taxa d'analfabetisme i la millor qualitat de l'ensenyament bàsic entre les capitals d'estat brasileres.[10][11] L'any 2008 va figurar entre les cinquanta ciutats més influents del món pel seu valor financer i comercial, segons l'Índex Mastercard de Mercats Emergents.[12] El 2014, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura va incloure-la dins la xarxa mundial de ciutats creatives, en la categoria de disseny.[13] Curitiba va ser declarada com la ciutat més ambientalment sostenible d'Amèrica Llatina per l'Índex Verd de Ciutats de 2015, estudi de Siemens.[14]

L'any 2009, en una recerca publicada per la revista Forbes, Curitiba va ser citada com la tercera ciutat més intel·ligent del món, per considerar que es preocupa, de forma conjunta, per ser ecològicament sostenible i guanyar qualitat de vida, tot mantenint les infraestructures i el dinamisme econòmic.[15] Curitiba va ser inclosa en la llista de ciutats globals en la categoria gama per part del Globalization and World Cities Study Group & Network (GaWC).[16] No obstant això, alguns problemes socioeconòmics persisteixen; per exemple, la capital paranaense va ser classificada el 2016 al 44è lloc entre les ciutats amb les majors taxes d'homicidi del món.[17]

  1. «Paraná». Embrapa. Arxivat de l'original el 2014-10-25. [Consulta: 2 maig 2021].
  2. «Distância entre cidades». Departamento Nacional de Infraestrutura de Transportes. Arxivat de l'original el 12/09/2008. [Consulta: 15 setembre 2008].
  3. «Curitiba» (en portuguès brasiler). IBGE. Arxivat de l'original el 2019-09-15. [Consulta: 9 maig 2021].
  4. «Cidades - Histórico». Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística. Arxivat de l'original el 19 de febrer de 2015. [Consulta: 19 febrer 2015].
  5. de Saint-Hilaire, Auguste. Viagem a Curitiba e Provincia de Santa Catarina. Itatiaia, 2008. ISBN 978-8531907852. 
  6. Balhana, Altiva. História do Paraná. Grafipar, 1969. ISBN 85-7234-027-0. 
  7. «15 Green Cities'» (en anglès). Grist.org, 19-07-2007. Arxivat de l'original el 19 de setembre de 2008. [Consulta: 20 setembre 2008].
  8. Federal Transit Administration, Department of Transportation of the United States. «The Curitiba Experience». Arxivat de l'original el 24 de setembre de 2008. [Consulta: 20 setembre 2008].
  9. Introducció a l'arquitectura : conceptes fonamentals. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, 2000. ISBN 84-8301-441-6.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  10. Maurício, Ariocha. «Curitiba é destaque em qualidade de vida no Brasil». Parana-online.com.br, 04-08-2008. Arxivat de l'original el 23 de febrer de 2014. [Consulta: 1r maig 2021].
  11. «Só 1% das cidades está livre de analfabetismo». Estado.com.br, 20-06-2007. Arxivat de l'original el 9 de juliol de 2012. [Consulta: 19 setembre 2007].
  12. Félix, Rosana. «Curitiba é 49.º entre as cidades com maior influência global». Gazeta do Povo, 23-10-2008. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 1r maig 2021].
  13. «Who are the Members ?». UNESCO. Arxivat de l'original el 3 de juny de 2015. [Consulta: 14 maig 2015].
  14. Ribas, Raphaela. «Curitiba é a cidade mais sustentável da América Latina, diz relatório». O Globo, 06-01-2015. Arxivat de l'original el 5 de febrer de 2015. [Consulta: 4 abril 2015].
  15. Kotkin, Joel. «The World's Smartest Cities». Forbes, 12-03-2009. Arxivat de l'original el 13/03/2017. [Consulta: 13 març 2017].
  16. «City classification for 2012». GaWC, 13-01-2014. Arxivat de l'original el 2018-01-05. [Consulta: 1r maig 2021].
  17. Maurício, Aliocha. «Curitiba é uma das 50 cidades mais violentas do mundo, diz ONG mexicana». Gazeta do Povo, 26-01-2016. Arxivat de l'original el 19 d'octubre de 2016. [Consulta: 19 octubre 2016].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy