Back Cygnus AN سيغنوس (مركبة فضائية) Arabic Сигнъс Bulgarian Cygnus (kosmická loď) Czech Cygnus (Raumtransporter) German Cygnus (spacecraft) English Cygnus (nave espacial) Spanish Cygnus (kosmoselaev) Estonian فضاپیمای سیگنوس Persian Cygnus (avaruusalus) Finnish
| |||
| Informació general | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | model de vehicle  | ||
| Fabricant | Northrop Grumman Space Systems i Thales Alenia Space | ||
| Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica | ||
Operador | |||
| Ús | Commercial Resupply Services | ||
| Vehicle de llançament | Antares | ||
| Especificacions | |||
Esquema  Esquema de la versió Cygnus Standard (esquerra) i Enhanced (dreta) | |||
| Massa | 1.500 kg 2.000 kg | ||
Dimensions
| |||
| Alçada | 3,66 m | ||
| Diàmetre | 3,07 m | ||
|
| |||
| Volum | 18,9 m³ | ||
| Potència | 3,5 kW | ||
.jpg)
Esquema de la versió Cygnus Standard (esquerra) i Enhanced (dreta) . | ||
|---|---|---|
| Descripció | ||
| Role: | S'utilitza per subministrar l'Estació Espacial Internacional amb càrrega | |
| Crew: | 0 | |
| Carrier Rocket: | Antares | |
| Dimensions | ||
| Standard Vehicle núm. 1–3 |
Enhanced Vehicle núm. 4+ | |
| Alçada:[1] | 3,66 m | 4,86 m |
| Diàmetre del PCM:[1] | 3,07 m | 3,07 m |
| Massa (en sec):[1] | 1.500 kg | 1.800 kg |
| Volum:[2] | 18,9 m³ | 27 m³ |
| Càrrega útil lliurada:[2] | 2.000 kg | 2.700 kg |
| Càrrega útil de retorn: | 1.200 kg | 1.200 kg |
| Rendiment | ||
| Vida útil: | Una setmana a dos anys[3] | |
.jpg)
La nau espacial Cygnus és una nau espacial de subministrament no tripulada en desenvolupament per Orbital Sciences Corporation com a part del programa de desenvolupament Commercial Orbital Transportation Services (COTS) de la NASA.
Està dissenyat per transportar subministraments a l'Estació Espacial Internacional (ISS) després de la jubilació del Transbordador Espacial americà en el 2011 i usada per al programa Commercial Resupply Services de la NASA per al lliurament de càrrega i subministraments a l'Estació Espacial Internacional (EEI) sobre naus espacials operades comercialment, que va ser adjudicat a OSC juntament amb SpaceX, que va desenvolupar el SpaceX Dragon.[4] Des de l'agost de 2000, les missions de subministrament no tripulades a l'ISS han volat regularment per naus espacials russes Progress, l'Automated Transfer Vehicle europeui el H-II Transfer Vehicle japonès,[5]
Orbital Sciences va començar a utilitzar les entregues el 2013 amb la nau Cygnus llançada amb el coet Antares des del Launch Pad 0A al Mid-Atlantic Regional Spaceport (MARS), Wallops Island, Virgínia.[6] Després d'ampliacions addicionals a finals de 2015, s'ha contractat a Orbital Sciences Corporation deu missions en la primera fase.[7] En la segona fase, adjudicada en 2014, se li van adjudicar un mínim de sis llançaments més per a la segona fase.[8]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Thales Alenia Space — Cygnus». Thalesaleniaspace-issmodules.com. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 1r març 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «Cygnus Fact Sheet - 2012» (PDF). [Consulta: 1r abril 2012].
- ↑ «The Annual Compendium of Commercial Space Transportation: 2012». Federal Aviation Administration, 01-02-2012. [Consulta: 8 febrer 2013].
- ↑ «NASA lines up four additional CRS missions for Dragon and Cygnus». [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑ «NASA Taps SpaceX, Orbital Sciences to Haul Cargo to Space Station». Space.com, 23-12-2008. [Consulta: 1r març 2011].
- ↑ «Cygnus heads for the International Space Station». gizmag.com, 18-09-2013. [Consulta: 1r octubre 2013].
- ↑ «SpaceX wins 5 new space station cargo missions in NASA contract estimated at $700 million». [Consulta: 17 juliol 2016].
- ↑ «Sierra Nevada Corp. joins SpaceX and Orbital ATK in winning NASA resupply contracts». Washington Post, 14-01-2016. [Consulta: 17 gener 2016].