Daniel Auber

Daniel Auber

Nom original	(fr) Daniel-François-Esprit Auber
Biografia
Naixement	29 gener 1782 Caen (França)
Mort	12 maig 1871 (89 anys) 9è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 4
Director Conservatoire de Paris
1842 – 1871 ← Luigi Cherubini – Francesc Salvador Daniel →
Activitat
Lloc de treball	França
Ocupació	compositor, pedagog, coreògraf, musicòleg
Ocupador	Conservatoire de Paris
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1829–1871) Académie des sciences, belles-lettres et arts de Rouen Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica
Gènere	Grand opéra, opéra-comique, òpera i música clàssica
Professors	Jean-Blaise Martin i Ignaz Ladurner
Alumnes	Hervé
Obra
Obres destacables (1824) Concert à la cour (en) (1824) Léocadie (en) (1828) La muette de Portici
Família
Cònjuge	cap valor
Premis  Gran Oficial de la Legió d'Honor  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Daniel-François Esprit Auber (Caen, Normandia, 29 de gener de 1782 – París, 12 de maig de 1871) va ser un compositor francès, autor d'unes 70 obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa.

Nascut en una família artística, Auber va ser inicialment un compositor amateur abans de dedicar-se a escriure òperes professionalment quan la fortuna de la família va fallar l'any 1820. Aviat va establir una col·laboració professional amb el llibretista. Eugène Scribe que va durar 41 anys i va produir 39 òperes, la majoria d'elles èxits comercials i de crítica. Està associat principalment a l'òpera-còmica i va compondre 35 obres d'aquest gènere. És considerat un dels renovadors de l'òpera còmica francesa, però també va destacar en el camp de l'òpera seriosa fins al punt que se li deu, junt amb Rossini i Meyerbeer, la creació del nou tipus de grand opéra que dominaria París a partir de la dècada de 1830^[1] Amb Scribe va escriure la primera grand opéra francesa, La Muette de Portici (La dona muda de Portici) el 1828, que va obrir el camí a les obres a gran escala de Giacomo Meyerbeer.

Auber va ocupar dos importants càrrecs musicals oficials. De 1842 a 1871 va ser director de la principal acadèmia de música de França, el Conservatori de París, que va ampliar i modernitzar. Des de 1852 fins a la caiguda del Segon Imperi el 1870 va ser director de la capella imperial del Louvre, per a la qual va escriure un nombre important d'obres litúrgiques i altres músiques religioses.

Devot de París, Auber es va negar a abandonar la ciutat quan la Guerra Franco-Prussiana va provocar el setge de París i el posterior ascens de la Comuna de París. Va morir a casa seva de París, als 89 anys, poc abans que el govern francès recuperés el control de la capital.