Retrat de Dante Alighieri per Sandro Botticelli (1495) (1495 (Gregorià)) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Durante di Alighiero degli Alighieri c. 1265 Florència (República de Florència) |
Mort | 14 setembre 1321 (55/56 anys) Ravenna (Estats Pontificis) |
Causa de mort | malària |
Sepultura | Quadrarco di Braccioforte (en) (1944–1945) tomba de Dante Alighieri (1781–1944) Quadrarco di Braccioforte (en) (1321–1483) |
Residència | Ravenna (1318–) Verona (1313–1318) París (1309–) Bolonya (1286–) Florència Lucca Treviso Arezzo Milà Forlì Roma Gènova |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia, literatura, lingüística i filosofia política |
Lloc de treball | Florència (1280 (Gregorià)–1302 (Gregorià)) |
Ocupació | poeta, filòsof, teòric polític, intel·lectual, polític, escriptor, prosista, lingüista |
Activitat | 1292 (Gregorià) - |
Membre de | |
Moviment | Dolce stil nuovo |
Professors | Remigio dei Girolami (en) , Brunetto Latini i Cecco d'Ascoli |
Influències | |
Carrera militar | |
Conflicte | Batalla de Campaldino |
Orde religiós | Franciscans |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Alighieri |
Cònjuge | Gemma Donati (1285 (Gregorià)–) |
Fills | Iacopo Alighieri, Pietro Alighieri, Antonia Alighieri |
Pares | Alighiero di Bellincione i Bella degli Abati |
Germans | Francesco Alighieri |
|
Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta, escriptor i polític italià. De la familia dels Alighieri, va ser un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.[1][2]
Important lingüista, teòric polític i filòsof, Dante va marcar profundament la literatura italiana dels segles següents i la mateixa cultura occidental, tant que va ser anomenat el "Sume Poeta" o, per antonomàsia, el "Poeta".[3] Dante, les restes del qual es troben a Ravenna a la tomba construïda l'any 1780 per Camillo Morigia, en l'època romàntica es va convertir en el principal símbol de la identitat nacional italiana.[4] D'ell pren el nom el principal centre de la difusió de la llengua italiana al món, la Societat Dante Alighieri.[5]