Back Darius I van Persië Afrikaans Dareios I. ALS دارا الأول Arabic داريوس الاول ARZ Darío I AST I Dara Azerbaijani بیرینجی داریوش AZB Дарий I Bashkir Дарый I Byelorussian Дарий I Bulgarian
 Relleu de Darios I el Gran a Inscripció de Behistun  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Dārayava(h)uš 550 aC |
| Mort | 486 aC (63/64 anys) |
| Sepultura | Tomba de Darios I Naqsh-e Rostam |
| Rei dels reis | |
| 29 setembre 522 aC – 1r octubre 486 aC ← Esmerdis de Pèrsia – Xerxes I de Pèrsia → | |
| Faraó | |
| 29 setembre 522 aC – 1r octubre 486 aC ← Esmerdis de Pèrsia – Xerxes I de Pèrsia → | |
| Dades personals | |
| Religió | Zoroastrisme |
| Activitat | |
| Ocupació | estadista, cap militar, monarca |
| Període | Antic Egipte, segle VI aC, segle V aC, Baix imperi d'Egipte i Dinastia XXVII d'Egipte |
| Carrera militar | |
| Rang militar | comandant en cap |
| Altres | |
| Títol | Rei dels reis Faraó Rei de les Terres Rei de Reis |
| Família | dinastia Aquemènida |
| Cònjuge | Atossa |
| Fills | Artobàzanes, Àrsames, Ariabignes, Xerxes, Histaspes, Masistes, Aquèmenes, Àrsames, Gòbries, Ariomard, Arsàmenes i Abrocomes i Hiperantes |
| Pare | Histaspes Rhodogune |
| Germans | Artafernes Artàban de Pèrsia |
.svg&lang=ca) | |
 | |
Darios I de Pèrsia[1] o Darios el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida. En antic persa es deia Dārayawuš ('el qui porta Déu fermament');[2] en persa modern: داریوش (Dariush), en hebreu: דַּרְיָוֵשׁ (Daryawesh) i en grec antic: Δαρεος (Dareos).
Era fill d'Histaspes (governador d'Hircània i de Vardagauna) i de Rhodugune; el seu germà es deia Artanes. Va arribar al tron el 521 aC i fou rei fins a la seva mort, vers el 485 aC. El seu dret al tron venia d'una branca col·lateral de la dinastia iniciada per Ariaramnes de Pèrsia, germà de Cir I d'Anshan.[3][4]
Va ser monoteista i partidari de la religió de Zoroastre (zoroastrisme), tot i que va respectar altres cultes practicats pels seus súbdits. Es va distingir com a gran organitzador. Va fer un codi legal nou. Va fer reformes militars introduint el reclutament forçós, la paga per als soldats, l'entrenament i altres aspectes. Va crear un cos especial de soldats d'infanteria, compost per 10.000 elegits coneguts pel sobrenom dels "immortals". També va introduir el sistema del rei dels reis que donava molta autonomia als pobles de l'imperi (en total, uns cinquanta milions de persones).
Va organitzar administrativament l'imperi i va fixar els tributs de les províncies, unes vint satrapies dirigides per uns governadors anomenats sàtrapes, càrrec sovint hereditari, i àmpliament autònoms, ja que podien tenir les seves pròpies lleis, tradicions, classe dirigent i fins i tot religió, però que havien de pagar un tribut en plata o or. El sàtrapa controlava l'administració i la llei, i hi havia un controlador financer i un de militar, tots tres responsables davant el rei. Va establir escribes per portar els arxius de l'administració.
L'imperi va quedar dividit en set regions principals i 23 satrapies.
- ↑ «Darios I de Pèrsia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Shahbazi, 1996, p. 40.
- ↑ Cook, 1985, p. 217.
- ↑ Abott, 2009, p. 14.