Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juliol 1947 Penn Yan (Nova York) |
Mort | 29 febrer 2024 (76 anys) Madison (Wisconsin) |
Causa de mort | fibrosi pulmonar |
Residència | Madison |
Formació | Universitat d'Albany - anglès (–1969) Universitat d'Iowa - Philosophiæ doctor |
Activitat | |
Camp de treball | Filmologia, teoria cinematogràfica i història del cinema |
Ocupació | historiador, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Wisconsin-Madison (1973–2004) |
Família | |
Cònjuge | Kristin Thompson (1979–2024) |
Premis | |
Lloc web | davidbordwell.net |
David Bordwell (Penn Yan, 23 de juliol de 1947 - Madison, 29 de febrer de 2024)[1][2][3] va ser un teòric i historiador del cinema estatunidenc. D'ençà que es va doctorar a la Universitat d'Iowa l'any 1974, va escriure més de quinze volums referents a la teoria del cinema, com ara Narration in the Fiction Film (1985), Ozu and the Poetics of Cinema (1988), Making Meaning (1989), i On the history of film style (1997).[4]
Conjuntament amb la seva esposa Kristin Thompson, Bordwell va escriure els llibres Film Art (1979) i Film History (1994). Amb el filòsof estètic Noël Carroll, Bordwell va editar l'antologia Post-Theory: Reconstructing Film Studies (1996), una polèmica sobre l'estat de la teoria del cinema contemporània. La seva obra més canònica fins ara segueix essent The Classical Hollywood Cinema: Film Style and Mode of Production to 1960 (1985), escrita en col·laboració amb Kristin Thompson i Janet Staiger. A més d'això, diversos dels seus articles més influents sobre teoria, narrativa i estil es van recopilar a Poetics of Cinema (2007), batejat com a homenatge a la famosa antologia de teoria del cinema formalista rus Poetika Kino, editada per Borís Eikhenbaum l'any 1927.
Bordwell va passar gairebé tota la seva carrera com a professor de cinema a la Universitat de Wisconsin. Els teòrics del cinema notables que van escriure les seves tesis sota el seu consell inclouen Edward Branigan, Murray Smith i Carl Plantinga.