Back David Cameron Afrikaans ዴቪድ ካምረን Amharic David Cameron AN Dauid Cameron ANG ديفيد كاميرون Arabic ديفيد كاميرون ARZ David Cameron AST Devid Kemeron Azerbaijani دیوید کامرون AZB David Cameron BCL
.jpg)
.svg){kind=small}
David William Donald Cameron (Londres, 9 d'octubre de 1966), conegut com a David Cameron, és un polític conservador britànic i fou primer ministre del Regne Unit[1] des de l'11 de maig de 2010, després de vèncer en les eleccions al Parlament del Regne Unit celebrades el 6 de maig de 2010 i després de la posterior renúncia del llavors primer ministre Gordon Brown, del Partit Laborista, fins que va presentar la seva dimissió arran del resultat del Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la UE. Fou substituït per Theresa May el 13 de juliol de 2016. També fou First senyor dels Treasury, càrrec parell al de primer ministre, i membre de la Cambra dels Comuns del Parlament del Regne Unit per la circumscripció de Witney.
Va estudiar Filosofia, Política i Economia a la Universitat d'Oxford, obtenint els millors resultats de la seva promoció. Més tard es va unir al departament de recerca del Partit Conservador, passant després a ser assessor principal, primer de Norman Lamont i més tard de Michael Howard. També va treballar durant set anys com a director de comunicació a l'empresa Carlton Communications.
El 1997 es va presentar per primera vegada com a candidat conservador al Parlament per la circumscripció de Stafford, perdent l'elecció. Tanmateix, va tornar a presentar el 2001 per la circumscripció electoral de Witney (Oxfordshire), aconseguint aquesta vegada la victòria. En el seu segon any com a parlamentari va ser promogut a membre de la primera bancada de l'oposició, arribant a ser el cap de campanya del Partit Conservador a les eleccions generals del Regne Unit de 2005.
Cameron va ser triat aquest mateix any com a líder del Partit Conservador, en ser considerat com un candidat jove i moderat que atrauria l'electorat Va aconseguir superar en les enquestes d'intenció de vot a Tony Blair, trencant la tendència de deu anys de supremacia del Partit Laborista. Tot i situar-se durant uns mesos per darrere de Gordon Brown, successor de Tony Blair com a primer ministre i líder laborista, els Conservadors van seguir al capdavant al llarg del 2008, arribant a obtenir 13 punts d'avantatge sobre els Laboristes el gener de 2009.
En les eleccions generals de 2010, celebrades el sis de maig, els Conservadors van obtenir la major part de representants però no la majoria absoluta al Parlament, situació anomenada hung Parliament o parlament penjat. Aquesta situació va obligar els Conservadors a pactar amb els Liberals per formar govern i, d'aquesta manera, poder proclamar David Cameron com a primer ministre l'11 de maig de 2010. Cameron és el primer ministre més jove des del govern de Robert Jenkinson, 2 n comte de Liverpool, elegit en A més, el gabinet de Cameron és el primer govern de coalició al Regne Unit des de la Segona Guerra Mundial.
- ↑ «David Cameron». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.