Defensa dels dos cavalls

Defensa dels dos cavalls
abcdefgh
8
a8 negres torre
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres cavall
f6 negres cavall
e5 negres peó
c4 blanques alfil
e4 blanques peó
f3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6
ECOC55-C59
NaixementDarreries del segle xvi
ClassificacióObertura italiana
Chessgames.comFitxa

La defensa dels dos cavalls és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

1.e4 e5
2.Cf3 Cc6
3.Ac4 Cf6

Documentada per primer cop per Polerio[1] (c.1550–c.1610) a les darreries del segle xvi, aquesta línia de l'obertura italiana fou molt desenvolupada al segle xix.

La tercera jugada de les negres és una defensa més agressiva que no pas el Giuoco Piano que podria resultar de 3...Ac5. De fet, en Bronstein va suggerir que el terme "defensa" potser no és aplicable en aquest cas, i que la denominació de "Contraatac Txigorin" podria ser més escaient.[2] La defensa dels dos cavalls ha estat adoptada amb negres per molts jugadors agressius, incloent en Txigorin i Keres, i els Campions del món Mikhaïl Tal i Borís Spasski. La teoria d'aquesta obertura ha estat explorada extensivament en escacs per correspondència per jugadors com ara Hans Berliner i Iàkov Estrin.


  1. Y.Estrin. The Two Knight's Defence. Batsford, 1983. ISBN 0 7134 3991 2. 
  2. Bronstein, David [1973]. 200 Open Games. Dover, 1991, p. 60–61. ISBN 0-486-26857-8. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy