Deng Xiaoping (?·pàg.)[1] (xinès simplificat: 邓小平, xinès tradicional: 鄧小平, pinyin: Dèng Xiǎopíng, Wade-Giles: Teng Hsiao-p'ing; Guang'an, Sichuan, 22 d'agost de 1904 - Pequín, 19 de febrer de 1997) va ser un polític xinès, màxim líder de la República Popular de la Xina des de 1978 fins als últims anys de la seua vida.[2]
Sota el seu lideratge, la República Popular de la Xina va emprendre les reformes econòmiques de liberalització de l'economia comunista que van permetre a aquest país arribar a unes impressionants quotes de creixement econòmic (el PIB xinès va créixer entre un 8% i un 10% durant la dècada de 1980[3]) Davant d'aquests èxits en l'economia, Deng va exercir un poder de marcat caràcter autoritari, i el seu paper va ser decisiu en la repressió violenta de les protestes de la Plaça de Tian'anmen el 1989.[4]
Membre del Partit Comunista Xinès des dels seus anys d'estudi en França i en la Unió Soviètica, Deng es convertiria en un dels dirigents més importants del Partit Comunista durant l'època de Mao Zedong. No obstant això, la seua proximitat ideològica al llavors president de la República Popular Liu Shaoqi, el va convertir en un dels blancs de la Revolució Cultural,[5] campanya turbulenta de reafirmació ideològica impulsada per Mao, president del partit, per a mantenir el poder enfront dels reformistes com Deng i Liu, que van ser acusats de dretans i contrarevolucionaris. Apartat de la cúpula del poder durant aquests anys de commoció ideològica, Deng acabaria tornant a un primer pla de l'activitat política després de la mort de Mao, imposant-se finalment al successor d'aquest, Hua Guofeng, en la lluita pel poder. A diferència de Mao, Deng no va promoure un culte a la personalitat al voltant de la seua figura i les seues aparicions públiques van ser escasses. Durant els últims anys de la seua vida, no ostentava ja cap càrrec polític i, afligit de la malaltia del Parkinson, tot just podia seguir els assumptes d'estat. Amb tot, se'l va seguir considerant el líder suprem de la Xina Popular fins a la seua mort, el 19 de febrer de 1997.[6]