Deu manaments

Per a altres significats, vegeu «Els deu manaments (desambiguació)».

Els Deu Manaments o el Decàleg són un conjunt de lleis religioses i morals de les religions abrahàmiques, donades per Déu als israelites a una muntanya referida com el Mont Sinaí^[2] o l'Horeb.^[3] La Bíblia ho descriu com que van ser dits per Déu a aquells que estaven presents al Sinaí i posteriorment com escrits pel dit de Déu en dues taules de pedra, que Déu donà a Moisès. Els manaments estan registrats a Èxode 20:2-17 i Deuteronomi 5:6-21. La paraula «decàleg» prové del grec δέκα λόγοι o dekalogoi (deu paraules), la traducció de l'hebreu rabínic עשרת הדברות, Asséret ha-Dibbrot, i de l'hebreu bíblic עשרת הדברים, Asséret ha-Devarim, que signifiquen ‘deu pronunciacions’,^[4] la qual cosa basa la seva divisió en 10 parts.

Els Deu Manaments identifiquen la seva font com el Senyor, que dirigí l'Èxode; els prohibí tenir d'altres déus davant d'ell i fer ídols; amenaça amb el càstig aquells que el neguen i promet amor per a aquells que l'estimen; prohibeix la blasfèmia del seu nom; demana observar el Sàbat i honrar els pares; prohibeix l'assassinat, l'adulteri, el furt, el fals testimoni o cobejar els béns d'un altre.

L'esquema de dividir els passatges en 10 unitats varia sensiblement entre les religions i les denominacions, així com la seva traducció, interpretació i significat.