Ciències polítiques |
---|
Sessió parlamentària al Regne Unit |
Història i escoles |
Història · Conductivisme · Racionalisme · Economia política · Història política del món · Filosofia política · Estructuralisme · Funcionalisme · Institucionalisme |
Sistemes polítics |
Anarquia · Ciutat estat · Democràcia · Dictadura · Directori · Federació · Feudalisme · Meritocràcia · Monarquia · Parlamentarisme · Presidencialisme · República · Sistema semipresidencialista · Teocràcia · Democràcia semidirecta |
Àrees d'estudi |
Ciències polítiques · Filosofia política · Geopolítica · Política comparada · Psicologia política · Relacions Internacionals · Sociologia política |
Disciplines auxiliars |
Administració pública · Antropologia · Economia · Dret · Dret públic · Diplomàcia · Sociologia · Psicologia · Religió · Geografia · Història · Filosofia · Ciències de la comunicació |
Conceptes |
Autoritat · Política · Sobirania · Ideologia · Legitimitat · Partit polític · Estat sobirà · Vegeu-ne més aquí |
La dictadura (del llatí dictatura) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.[2]
Històricament, el terme dictadura també fa referència a la magistratura extraordinària de l'Antiga república romana, d'on deriva el seu origen. El senat romà en casos de guerra o estat d'emergència dotava un home de poders absoluts durant un període determinat sense que per això quedés derogada l'ordenació política i jurídica existent, d'aquesta manera, actualment, és freqüent que s'apel·li a una situació extraordinària per legitimar la durada, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisi...). Igualment se sol enaltir el dictador com a algú sacrificat capaç de lliurar la seva pròpia vida pel seu poble, i sovint se l'envolta d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en aquests casos es pretén la successió en un altre dictador.[2] Segons les característiques que presenti pot una ser dictadura autoritària o totalitària.
En l'actualitat, algunes constitucions democràtiques com l'Alemanya de Weimar preveuen situacions excepcionals que la justifiquen, com a excepcions a la utilització del terme com a forma de govern contraposat a la democràcia.[2] A l'extrem oposat, trobem dictadures encobertes sota formes de govern aparentment democràtiques mitjançant plebiscits, eufemismes i altres mitjans.[3]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0