Back Dyle (departamant) Breton Département Dyle German Dyle (department) English Dyle (departamento) Spanish Dyle (département) French Dipartimento della Dyle Italian Departement Dyle LB Dijle (departement) Dutch Dyle (departament) Romanian Диль (департамент) Russian
|
Per a altres significats, vegeu «Dijle (desambiguació)». |
| Tipus | departament de França  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Dijle | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat desaparegut | Primer Imperi Francès | |||
| Capital | Brussel·les | |||
| Geografia | ||||
| Limita amb | Departament de Jemappes (1795–1814) Ourthe (1795–1814) Sambre-et-Meuse (en)  (1795–1814)Meuse-Inférieure (en) (1795–1814)Dos Netes (1795–1814) Departement de l'Escaut (1795–1814) | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Creació | 1r octubre 1795 | |||
| Dissolució | 30 maig 1814 | |||
| Següent | South Brabant (en) | |||
als departaments francesos dels actuals Països Baixos i Bèlgica
El departament del Dijle o en francès Departement de la Dyle era un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815. La capital n'era Brussel·les. Comprenia parts del ducat de Brabant i del comtat d'Hainaut. El seu nom prové del riu Dijle que rega una gran part del territori.[1][2]
El 1815, després del congrés de Viena, el tractat de París va atorgar el territori al Regne Unit dels Països Baixos. Guillem I dels Països Baixos va mantenir les divisisions administratives franceses, però va preferir el nom amb reminiscència a l'antic règim de província de Brabant Meridional. El 1830, va esdevenir belga i prendre el nom de província de Brabant fins a la seva escissió en tres el 1995: dues províncies Brabant Flamenc i Brabant Való i la regió Brussel·les.
Tenia una superfície de 3283 km² i el 1806 tenia 426.718 habitants. El departament tenia 38 cantons i 383 municipis i es va subdividir en tres arrondissements. Vers la fi de l'emperi francès, uns trenta municipis amb menys de 200 habitants van ser absorbits per entitats més grans.[3]
- Lovaina: amb els cantons Aarschot, Diest, Glabbeek, Graven, Haacht, Leuven, Tienen i Zoutleeuw.
- Nivel·les: amb els cantons Genappe (Genepien), Herne, Jodoigne, Nivel·les, Perwez (Perwijs) i Wavre.
- Brussel·les amb els cantons Anderlecht, Asse, Brussel·les, Halle, La Hulpe, Lennik, Sint-Stevens-Woluwe, Ukkel, Vilvoorde i Wolvertem.
- ↑ Lasius, Albrecht Friedrich Ludolph. Der Französische Kayser-Staat unter der Regierung des Kaysers Napoleon des Großen im Jahre 1812. Ein Geographisch-Historisches-Handbuch (en alemany). vol. 1. Osnabrück: Johann Gottfried Kissling, 1813, p. 156 [Consulta: 8 març 2015].
- ↑ Almanach du département de la Dyle, contenant un extrait du mémoire statistique du département de la Dyle, adressé par le Préfet au ministre de l'intérieur en l'an 10 (1804). Brussel·les: Meissenbruch, 1804, p. 362 pàgines.
- ↑ Tihon, André. «La fusion des communes dans le département de la Dyle sous le régime napoléonien». A: Revue belge de philologie et d'histoire (en francès). vol. 43, 1965, p. 515-551.