Dades | |
---|---|
Tipus | dinastia xinesa estat de l'antiga Xina període històric |
Idioma oficial | xinès arcaic |
Història | |
Creació | 1027 aC c. 1046 aC segle XI aC: (Predynastic Zhou (en) ) |
Data de dissolució o abolició | 256 aC |
Reemplaçat per | dinastia Qin |
Governança corporativa | |
Format per | |
Part de | Tres Dinasties |
Història de la Xina | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
ANTIGA | |||||||
3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
Dinastia Xia 2100–1600 aC | |||||||
Dinastia Shang 1600–1046 aC | |||||||
Dinastia Zhou 1045–256 aC | |||||||
Zhou Occidental | |||||||
Zhou Oriental | |||||||
Primaveres i Tardors | |||||||
Regnes Combatents | |||||||
IMPERIAL | |||||||
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
Han Occidental | |||||||
Dinastia Xin | |||||||
Han Oriental | |||||||
Tres Regnes 220–280 | |||||||
Wei, Shu i Wu | |||||||
Dinastia Jin 265–420 | |||||||
Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 | ||||||
Jin Oriental | |||||||
D. Meridionals i Septentrionals 420–589 | |||||||
Dinastia Sui 581–618 | |||||||
Dinastia Tang 618–907 | |||||||
( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 |
Dinastia Liao 907–1125 | ||||||
Dinastia Song 960–1279 |
|||||||
Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
Song del Sud | Jin | ||||||
Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
MODERNA | |||||||
República de la Xina 1912–1949 | |||||||
República Popular de la Xina Des del 1949 |
República de la Xina (Taiwan) Des del 1945 | ||||||
La dinastia Zhou (xinès: 周, pinyin: Zhōu) és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època. Fou la més llarga de totes les dinasties (1122 aC-256 aC) i va ser la darrera amb reis abans de l'aparició de les dinasties imperials.
En aquesta època, van viure els grans pensadors xinesos de l'antiguitat, com Confuci i Laozi, i es va iniciar la literatura xinesa clàssica. També es va establir la doctrina del mandat del cel (xinès: 天命; pinyin: Tiānmìng) i del governant com a fill del cel que governava per dret diví.[1][2]