Directori militar de Primo de Rivera

El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del cop d'estat del 23-25 de setembre de 1923. Directori militar va ser el nom que es va donar a la institució integrada exclusivament per militars (vuit generals i un contraalmirall) que sota la presidència del general Primo de Rivera havia d'assessorar-lo en les funcions de govern i en la promulgació dels decrets que tindrien força de llei —les Corts electes a l'abril de 1923 van ser clausurades—. Al desembre de 1925 el Directori militar va ser substituït per un govern en el qual hi havia militars i civils presidit també per Primo de Rivera, que serà conegut com a Directori civil, i que constitueix la segona i última etapa d'aquesta dictadura que va finir el gener de 1930.

El règim del Directori militar, com altres règims militars corporatius instaurats a Europa oriental i meridional en el període d'entreguerres, es va diferenciar del feixisme —establert a Itàlia després de la marxa sobre Roma d'octubre de 1922— en ser un sistema de partit únic però tutelat des del poder i que l'aparell de l'Estat va seguir controlat per les velles classes dominants que només permetien uns canvis limitats. No obstant això, segons l'historiador Eduardo González Calleja, «la dictadura primorriverista també va guardar algunes semblances amb el feixisme», com el corporativisme.^[1]

Durant aquesta primera etapa la dictadura va obtenir dos grans èxits: la solució del problema del Marroc (inclòs l'assumpte de les responsabilitats a les quals se'ls va donar carpetada) i el restabliment de l'ordre públic a Catalunya (dues qüestions en les quals havia naufragat la «vella política» dels partits del torn). Encarrilats aquests dos problemes, la «dictadura amb rei», com l'ha denominat l'historiador Santos Juliá, es va plantejar la seva continuïtat amb la fundació d'un règim polític nou, de tipus autoritari, basat en un partit únic —la Unión Patriótica— a la manera de la Itàlia feixista.^[2]