Un dispositiu semiconductor és un component electrònic que empra les propietats electròniques dels materials semiconductors, principalment del silici, el germani i l'arsenur de gal·li, així com dels semiconductors orgànics. Els dispositius semiconductors han reemplaçat als dispositius termoiònics ( tubs de buit) en la majoria de les aplicacions. Usen conducció electrònica en estat sòlid, com diferent de l'estat gasós o de l'emissió termoiònica en un gran buit.[1]