Diton

El diton (llatí: ditonus, de grec antic: δίτονος, "de dos tons") és un interval musical de tercera més gran del sistema de Pitàgores, la raó numèrica és igual a ${\displaystyle {\frac {81}{64}}}$ i que es construeix encadenant quatre quintes justes de raó 3:2 i reduint el resultat en dues octaves: ${\displaystyle {\left({\frac {3}{2}}\right)}^{4}:{\left({\frac {2}{1}}\right)}^{2}={\frac {3^{4}}{2^{4}*2^{2}}}={\frac {81}{64}}}$.

El diton es divideix en dos tons grans de 9/8: ${\displaystyle {\left({\frac {9}{8}}\right)}^{2}={\frac {81}{64}}}$

Com a tercera major és un interval excessivament gran i una mica dissonant, el seu excés sobre la tercera major pura de 5/4 és la coma sintònica.

El diton té una amplitud comparativa de 407,8 cents i és una mica més gran que la tercera major temperada (de 400 cents) i 21/05 cents més gran que la tercera major pura (de 386.3 cents).^[1]