Dizzy Gillespie

Dizzy Gillespie

(1955)
Biografia
Naixement	(en) John Birks Gillespie 21 octubre 1917 Cheraw (Carolina del Sud) (en)
Mort	6 gener 1993 (75 anys) Englewood (Nova Jersey)
Causa de mort	càncer de pàncrees
Sepultura	Flishing Cemetery
Grup ètnic	Afroamericans
Religió	Fe bahà'í
Formació	Laurinburg Institute
Activitat
Ocupació	pianista, músic de jazz, cantant, artista d'estudi, director d'orquestra, trompetista, líder de banda, compositor, músic
Activitat	1935 -
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Gènere	Jazz, bebop i jazz afrocubà
Professors	Charlie Shavers, Mario Bauzá Cárdenas i Mary Lou Williams
Influències	Charlie Shavers i Louis Armstrong
Instrument	Trompeta, veu i guimbarda
Segell discogràfic	Pablo Verve Records Capitol Records Savoy Records RCA Records Dee Gee Records (en)
Premis
(1989)  Premi Grammy a la carrera artística (1989)  Medalla Nacional de les Arts  Comanador de les Arts i les Lletres  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood  Kennedy Center Honors  premi Bird  NEA Jazz Masters
Lloc web	dizzygillespie.com

Dizzy Gillespie fou un trompetista, cantant i compositor estatunidenc de jazz. Gillespie, amb Charlie Parker, va ser una de les figures més rellevants en el desenvolupament del bebop, jazz llatí i del jazz modern. En els seus primers anys com a instrumentista va treballar amb les grans bandes de Cab Calloway i Earl Fatha Hines, mentre que el 1945 va col·laborar amb el saxofonista Charlie Parker, amb qui va gravar alguns dels més revolucionaris temes de la història del jazz.

D'altra banda, va ser uns dels principals responsables creadors del jazz afrocubà al costat de Machito, Chano Pozo entre d'altres, per la qual cosa va sobrepassar les fronteres nord-americanes i es va internar en la música mundial ràpidament.

En els seus primers anys com a instrumentista, va treballar amb les grans bandes de Cab Calloway i Earl Fatha Hines, mentre que el 1945 va col·laborar amb el saxofonista Charlie Parker, amb qui va gravar alguns dels més revolucionaris temes de la història del jazz.

Les carreres de Parker i Dizzy van seguir camins separats: mentre que el primer era inigualable en petites formacions, Gillespie oferia el millor de si enfront de grans formacions. Mentre Parker va sofrir la marginació, Gillespie es va convertir en una de les figures més conegudes del jazz. La seva fama es va acréixer amb la seva forta personalitat i els seus espectacles personals, entre els quals destaca la seva habilitat per al scat, els instruments de percussió centreamericans i les seves aparicions públiques, entre les quals destaca la seva postulació a la presidència dels Estats Units el 1964.