Dofins

Infotaula de nom comúDofins
Nom comú sense valor taxonòmic
Organismes amb aquest nom
Dins el subordre Odontoceti:
Dofí mular
Dofí de Commerson
Orca
Dofí del riu Amazones

Els dofins (col·loquialment, a València i a Eivissa, galfins)[1][2] són mamífers aquàtics de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes. És carnívor, excel·lent nedador, remarcable per les seves facultats psíquiques, que viu en uns mars temperats i càlids.

Les espècies més comunes són 12, tot i que la més coneguda és la del dofí comú. Aquest animal pot nedar a 63 km/h sense provocar turbulències, saltar fins a 7 m d'altura fora de l'aigua, submergir-se ràpidament i durant força temps, i disposa com a qualitat única entre els animals, d'un veritable llenguatge sonor i ultrasonor de 400 «paraules»; està dotat d'un cervell comparativament tan desenvolupat com l'humà, manifesta una gran sensibilitat pel que fa al dolor i al plaer, demostrada amb les seves relacions amb l'humà. Existeix una ciència dedicada al seu estudi anomenada «delfinologia».

Per dofins s'entén dos grups d'odontocets amb semblances físiques però sense afinitat taxonòmica:

Amb el cos fusiforme i el cap gran, el musell allargat i un sol espiracle a la part superior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern), són carnívors estrictes i estan entre les espècies més intel·ligents que habiten el planeta. Es troben relativament a prop de les costes i sovint interaccionen amb l'ésser humà.

Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicar-se, orientar-se i aconseguir les seves preses, a més utilitzen l'ecolocalització. Avui dia, les principals amenaces a què estan exposats són de naturalesa antròpica.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents arrodonides. També mengen gambes, crancs i polps.

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «galfí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.  ««Galfí» al Diccionari català-valencià-balear». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 20 març 2018].
  2. ««Galfí» al Diccionari Normatiu Valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 20 març 2018].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy